ACCIÓ PER REDUÏR ALT AUTOCONCEPTE by JUDITH

Accions	Temporalització	Recursos
“COM SÓM?”Aquesta acció és realitzarà amb l’infant i els seus pares. Amb l’infant li demanarem crear el seu propi avatar i li demanarem que realitzi diverses accions en el món virtual per veure quina és la seva relació i resolució de les tasques proposades amb altres persones. Amb els pares realitzarem una entrevista i els hi proposarem les mateixes accions i demanarem que imaginin i les expliquin com les ha resolt el seu fill . Finalment explicarem com les ha resolt l’infant i compararem tots plegats les diferències.	-1er trímetres abans de les vacances de Nadal. Una sessió de 2:30h, la primera hora amb l’Infant i la següent amb els pares.	-Una aula,un ordinador amb connexió Internet,programa second live,entrevista, psicopedagog o tuto/a.

Avaluació

-Graella amb ítems relaccionats en la resolució de les tasques proposades (agressivitat,tipologia de paraules,amabilitat,cooperació,resolució,etc)per l’exercici de l’infant. Als pares anàlisis de les dades anotades durant l’entrevista i reflexió final de la comparació.

Acció escollida- Alba Costa

ACCIÓ	La meva autoestima. En aquesta acció, a través d’un test, es mesurarà l’autoestima i l’autoconcepte del nen, per determinar a partir d’on es treballarà en properes sessions.
TEMPS	FREQÜÈNCIA: Inici DURADA: 30 minuts.
RECURSOS	HUMANS: Pedagog, tutor o orientador. MATERIALS: Test per mesurar l’autoestima.
AVALUACIÓ	L’avaluació es realitzarà a partir de les respostes del nen en el test d’autoestima i autoconcepte. S’analitzaran els resultats per saber a partir d’on s’haurà de treballar amb ell.

ACTA Nº 1

Secretari/a: Judith Balanyà	Responsable reunió: Marta Bru
Dia: 5 de març de 2012 Lloc: Biblioteca Durada de la reunió: 2 hores	Participants: Judith Balanyà Montse Pérez Alba Costa Ana M. Berlanga Marta Bru
Excusats: _____
Ordre del dia: 1.      Lectura de l’article 2.      Posada en comú de la lectura 3.      Redacció del comentari
Desenvolupament: Tot el grup ens hem llegit l’article i després, hem comentat els aspectes més rellevants. Finalment, hem decidit el redactat per penjar-lo al blog.
Acords i responsables: ·         La Judith penjava el comentari al blog. ·         L’Ana feia l’acta.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Comencem nou blog, però, mantenim l’equip. Trobem que és un punt positiu per a continuar coneixent-nos i millorant el nostre treball en equip.

HISTÒRIA DE L'ORIENTACIÓ a Portugal i Italia

A Portugal, tenen el Instituto de Orientació Profesional (IOP) que ofereix orientació a les escoles durant l’etapa d’escolarització. Aquest, depèn del Ministeri d’Educació i l’orientació que ofereix és o bé acadèmica o bé professional. Ho fa a partir d’entrevistes individuals i sessions grupals.

També, tenen  el Servicio Psicologico y de Orientación que es centra en els estudiants de l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria i treballa a partir de, entrevistes als pares i alumnes, visites a llocs de treball i assessorament individual i grupal.

 A més, gaudeixen del Instituto de Empleo i Formación Profesional. Aquest, es centra en joves que han abandonat l’escola i els hi ofereix una orientació basada en els itineraris formatius, les oportunitats de treball, etc.

Gaudeixen de serveis privats que treballen a partir de tests i entrevistes individuals i que busquen fer veure les opcions formatives, ocupacions.

Finalment, comentar que Portugal sempre ha tingut una orientació unida al treball, és a dir, una orientació professional.

 

L’orientació que imparteixen a Itàlia es centra a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria. Es tracta d’una orientació acadèmica que depèn del Ministeri d’Educació o d’organitzacions privades d’orientació educativa. Algunes d’aquestes, estan supervisades per autoritats regionals. Aquest tipus d’orientació, va enfocat a joves d’entre 11 i 19 anys i es treballa a partir d’una sèrie d’entrevistes individuals i unes sessions de grup.

A més, tenen Centre Universitaris d’Orientació que depenen d’autoritats regionals i que la seva línia d’actuació és en joves majors de 18 anys. La seva finalitat és facilitar el pas de la universitat al món laboral a aquest col·lectiu.

Per últim, gaudeixen de Centres d’Informació que depenen d’autoritats regionals i/o provincials, del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Treballen amb joves d’entre 14 i 25 anys i la seva finalitat és proporcionar informació sobre oportunitats professional.

Per finalitzar volem aportar un recurs actual sobre l'orientació més propera al nostre territori "El Projecte de Vida Professional" (ProVP) és una eina de suport a l'orientació acadèmica i professional que va adreçat a a l'alumnat i professorat de tots els centres de secundària obligatòria i postobligatòria de Barcelona ciutat. Es centra especialment en els ensenyaments de 4rt d'ESO, Batxillerat i Formació Professional.
Dins del ProVP es desenvolupa la iniciativa "Saps el que cal? Valors del Treball" que té per objectiu sensibilitzar als joves en els valors del treball.

Inscripcions: http://w27.bcn.cat/porta22/cat/grups/monografic.do?accio=cercador

Coneix en profunditat aquest projecte a http://www.bcn.cat/treball. Informació de la Gala "Saps el que cal? Valors del treball: http://bit.ly/iaeOuG

AUTOAVALUACIÓ

La exposició que hem presentat estava força preparada i el resultat que hem obtingut, creiem que ha estat positiu. Hem iniciat l’exposició presentant un material realitzat per nosaltres mateixes. Aquest, consistia en unes paperines amb quatre preguntes prèvies sobre el tema que anàvem a tractar, el TDAH, i uns gomets per a respondre les preguntes. Aquesta activitat era important per a nosaltres perquè preteníem obtenir una avaluació inicial individual per a cadascú (en aquest cas no avaluable) sobre els continguts a tractar. Aquesta primera activitat ha sigut positiva perquè tothom l’ha pogut seguir correctament.

Desprès, hem continuat ficant un parell de vídeos que hem creat amb el Movie Maker a través de la recerca de material audiovisual i la utilització del programa Voki per crear el personatge que conduïa el inici i final dels vídeos i així  intercalant un debat entre ells per a què els participants en la dinàmica poguessin opinar i exposar les seves idees sobre els vídeos. Aquesta segona dinàmica, també considerem que ha obtingut un resultat positiu perquè ha estat molt dinàmic i participatiu. Han tret, per ells mateixos, conceptes que volíem exposar i això ha fet que fos més fàcil conduir la dinàmica. A més, han pogut ampliar el seu coneixement sobre el tema ja que els vídeos parlaven sobre el marc teòric plantejat al projecte.

A continuació, hem passat ha realitzat quatre activitats amb la pissarra digital interactiva. Aquestes, han tingut una metodologia diferent, ja que hem emprat un material nou per a nosaltres i no sabíem quins resultats podíem obtenir. Tot i així, vam prendre la iniciativa d’utilitzar aquesta eina per realitzar aquesta part de la sessió i el resultat ha esta molt positiu, perquè les activitats s’han entès i han participat activament.

Per últim, hem tornat a l’activitat inicial de les paperines i els gomets i hem donat l’opció als nostres companys a modificar les seves respostes amb un altre gomet per a què poguessin observar el canvi realitzat clarament. Després de proporcionar un temps, els hi hem demanat que obrissin la paperina i que comparessin les respostes que ells havien marcat amb les respostes correctes.

Per a finalitzar, només destacaríem un petit error nostre en quant a les paperines, ja que a l’hora de marcar la resposta correcta a cada pregunta, en una d’elles ens hem equivocat i durant uns minuts hem donat peu a una confusió en una pregunta que havia estat bastant debatida en les activitats i on havíem deixat clar quina era la solució. Però hem sabut corregir l’error. A més, també ens agradaria destacar que algunes  persones, des del principi, no s’ha mostrat gaire participatives en la sessió tot i l’esforç per part nostre perquè hi entrés i han estat per altres coses. 

Valoració de les exposicions

EQUIP DE JOVENTUT (Lluís Marrugat, Lídia Masip, Alba Lendines i Alba Jansà)


Aquest grup, ha optat per iniciar la seva presentació plantejant unes qüestions i a partir d’aquesta han proporcionat la informació necessària per a què nosaltres, els participants en la dinàmica, poguessin entendre per una banda, el seu projecte i per l’altra, l’activitat que més endavant presentarien. La dinàmica emprada ens ha semblat molt encertada, ja que crec que han pogut assolir completament el seu objectiu final i a més, han fet que els participants sentissin les sensacions que ells volien transmetre. En el nostre equip, una de les membres ha viscut l’experiència des d’una altra perspectiva i la seva sensació ha estat l’ha d’ajudar aquell que només tenia entrebancs, perquè veia que anava molt perdut. Han sabut portar la pràctica d’una manera eficaç i dinamitzadora. Per finalitzar la sessió, ha realitzat un debat/conclusions extretes de la dinàmica proposada anteriorment. Per últim, comentar que han relacionat molt bé el tema del seu projecte amb la situació real/ inquietuds de la classe. A més, pensem que ens ha servit bastant per poder analitzar quina és la nostra situació personal com a estudiants i sobre els nostres objectius a curt, mig i llarg termini.

EQUIP ÈXIT/FRACÀS ESCOLAR (Esther Soriano, Sílvia Sorinas, Víctor Vilaubí, Montse Trenchs, Vanesa Sisternas)


El grup ha començat posant-nos en situació sobre la demanda. La primera activitat ens ha fet escollir d’una sèrie de factors, quins pel grup, eren els més rellevants per treballar el fracàs escolar i dels cinc escollits, ordenar-los per ordre de prioritat. Això, ja ha fet que hi hagués un petit debat en els grups, no només pel fet d’escollir-los, sinó per ordenar-los en ordre de prioritat, ja que era molt complicat escollir quin era el més important. Un cop fet això, s’ha posat en comú en tots els grups i, finalment, ens han explicat quins són els factors que ells treballaran. Aquest fet ha sigut positiu, ja que possiblement si ens haguessin explicat primer quins treballarien, haguéssim estat influenciats i no haguéssim fet la tria de la mateixa manera. La següent activitat, han utilitzat uns vídeos per posar-nos en situació,  un sobre un pedagog i l’altre eren alumnes que parlaven sobre el fracàs escolar o perquè és important estudiar. Aquests vídeos ens han servit per respondre i debatre sobre les qüestions que han anat esmentant. 

VALORACIÓ DE LES EXPOSICIONS

EQUIP EMPRESA (Olga, Laura, Abel, Rosa, Yasmina)

Les activitats presentades estaven molt ven encaminades i dirigides, el principi de la sessió va estar molt bé, pel fet de presentar-nos una activitat real, on ens plantejaven l’activitat que al final no es realitzaria. Va ser un bon exemple de com afrontar el canvi. Els companys vam experimentar aquesta sensació de forma positiva i negativa, va ser molt interessant i per nosaltres estava molt ben pensat! Les següents que es van fer, amb la tècnica del puzle va ser una pràctica adequada per poder crear pensament conjunt del que prèviament creiem que eren els canvis i com havíem d’afrontar-los, i desprès l’acció de ficar-lo en conjunt va ser una forma de debat i entre tots/es el que creiem. Van dirigir i moderar molt bé el debat i van anar donant peu a que sortís tota aquella informació que creien més rellevant i important. Molt important l’ utilització d’un qüestionari per avaluar els coneixements previs. Per últim, dir que ens ha agradat molt l’estil de la presentació, el fet de la ubicació de com estàvem assentats va ser molt important alhora de interactuar amb els companys.

EQUIP PRESÓ (Sílvia, Cristian, Lorena, Lourdes, Jesús)

Aquest grup va optar per començar amb l’explicació del seu projecte i desprès dur a terme l’activitat d’assessorament. desprès, per començar a entrar en la dinàmica, ens van presentar uns vídeos sobre la reinserció en les presons, així doncs, fa que puguem identificar més la temàtica de l’assessorament. Ens ha agradat molt com han exposat els membres del grup. Seguidament van donar peu a la realització d’un debat i trobem que va ser molt bona idea dividir els rols, ja que és un tema on, molt possiblement, molts de nosaltres tindríem la mateixa opinió, d’aquesta manera, s’havia de pensar amb anterioritat tots els arguments per poder rebatre’ls a l’altre grup.

EQUIP CONVIVÈNCIA (Marc, Jordi, Romina, Elisabeth)

Van començar fent una activitat individual i “jugar” amb el coneixement individual per anar-lo ampliant de petit grup a gran grup. Va ser interessant veure el que cadascú opinava sobre el concepte de convivència i com, a mida que avançava la sessió, el concepte s’anava aclarint i la definició personal contemplava més matisos que en un principi. Per acabar van utilitzar el debat guiat per preguntes que tenien preparades i tots arribar a la determinació dels components que havien de tenir per a una bona convivència. Ha estat una bona sessió perquè tots els assessorats han pogut participar i van dinamitzar molt bé tot el seu temps de sessió.