aportació individual llibre "Escuelas democráticas" by Montse P.

M.W.Apple (1997); Escuelas democráticas. Madrid. Ed. Morata.  (Montse Pérez)

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques

    El primer repte que han de tenir els centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques és comprometre’s amb la idea de que la forma de vida democràtica es fonamenta en les oportunitats d’aprendre de què es tracta aquesta forma de vida i com es practica, és a dir la obligació moral de les escoles és introduir als joves a la forma de vida democràtica. Les escoles han de ser pensades per a ser llocs democràtics, això significa que els educadors professionals, al mateix temps que els pares, els activistes de tota la comunitat i altres ciutadans tenen dret a una participació plenament informada i crítica en la creació de les polítiques i els programes escolars. Alguns dels reptes que han d’assolir els centres educatius per a construir societats més democràtiques són:

• Dret a participar en el procés de presa de decisions tots els que estan implicats directament amb l’educació.
• Participació en comunitats d’aprenentatge. Aquestes comunitats són diverses i aquesta diversitat s’aprecia, no es considera un problema. Aquest tipus de comunitats inclouen a persones que reflexen les diferencies d’edat, la cultura, l’origen ètnic, el gènere, la classe socioeconòmica, les aspiracions i les capacitats. “separar a las personas de cualquier edad sobre la base de diferencias étnicas, o utilizar etiquetas para formar estereotipos sobre ellas, sencillamente crea divisiones y sistemas de posición social que empeñan la naturaleza democrática de la comunidad y la dignidad de los individuos contra quienes estas prácticas proceden con tanta dureza” (Apple, 1997)
•  Treballar per al bé comú, per aquesta raó, les comunitats d’escoles democràtiques estan marcades per atorgar importància a la cooperació i la col·laboració, més que en la competició. “las personas ven su premio en los otros, y se toman medidas que animan a los jóvenes a mejorar la vida de la comunidad ayudando a los demás" (Apple, 1997)
• Pensar en que tots els joves tinguin el dret d’accedir  a tots els programes escolars, és a dir que no hi hagi barreres institucionals per als joves. “en las escuelas democráticas se hace todo lo posible para evitar el encauzamiento, las pruebas sesgadas y otras medidas que tan a menudo niegan este acceso por razones de raza, género, y clase socioeconómica” (Apple,1997) 
• El punt crucial és voler la democràcia a gran escala, no només als centres educatius. “el paisaje educativo está alfombrado con restos de reformas escolares fracasadas, muchas de las cuales fallaron debido a las condiciones sociales que rodean las escuelas. Sólo las reformas que reconozcan estas condiciones y entablen activamente combate con ellas cuentas con probabilidades de tener un efecto duradero en la vida de los niños, los educadores y las comunidades a las que las escuelas atienden. (Apple, 1997)

     - Claus per al canvi del professorat

 Les claus per al canvi del professorat són tractar de disminuir no sols la severitat de les desigualtats socials sinó de canviar les condicions que les creen. Per exemple, la defensa de l’agrupament heterogeni es fa en part per aconseguir un major rendiment acadèmic i social, però de manera més amplia per motius de justícia i accés equitatiu, com qüestions socials profundes. També hem de tenir especial preocupació per als joves

- Claus per al canvi dels centres educatius

     La individualització.  Malgrat de què la democràcia depèn de la preocupació por el bé comú, moltes escoles, influenciades pels programes polítics imposats des de fora, han posat de relleu, una idea de la individualitat basada casi per complet en el propi interès.  Malgrat la democràcia valori la diversitat, moltes escoles han reflexat generosament els interessos i les aspiracions dels grups més poderosos en aquest país i han ignorat els menys poderosos. “aunque en una democracia las escuelas presumiblemente demuestren cómo conseguir la igualdad de oportunidades para todos, un número excesivo de ellas estás plagadas de estructuras como el encauzamiento y el agrupamiento por capacidades, que niegan la igualdad de oportunidades y de resultados a muchos, particularmente  a los pobres, a las personas de color y a las mujeres. (Apple, 1997). Si ens fixem en el nostre sistema educatiu, encara són moltes escoles les que fomenten la competició: per cursos, per posició social, per recursos, per programes,etc.

     1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

L’autor Apple, selecciona i analitza quatre experiències de treball quotidià de professors i professores directament compromesos en les pràctiques escolars innovadores, i que fan de la democràcia els seu estil de vida i ideal. Totes aquestes escoles públiques impliquen a joves reals, educadors reals i a comunitats reals. La majoria són centres que tenen molt d’entusiasme, inclús en circumstàncies mol depriments i difícils. Són escoles en les que tant els estudiants com els professionals es comprometen a un treball seriós que deriva en experiències d’aprenentatge riques i vitals per a tots.

2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Les condicions de les que depèn l’assessorament és que els assessorats estiguin implicats en voler fer anar “la forma de vida democràtica”. Para que las personas consigan y mantengan una forma de vida democrática, deben tener oportunidades de aprender lo que esa forma de vida significa y cómo se puede practicar (Dewey, 1916)

3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

Les accions que fan referència als professionals que treballen per al canvi de les escoles és bàsicament el treball en equip. Les seves accions recauen a la importància del poder de les persones que treballen en equip per a superar dificultats i aconseguir metes creatives en educació.

Les escoles democràtiques no poden existir sense el lideratge dels educadors que proporcionen als estudiants experiències d’aprenentatges que promouen la forma de vida democràtica. El pes de l’assessorament en aquest cas recaurà en la importància del lideratge i treball en equip per a la transformació de les escoles.

4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

En moments en els que s’està posant en qüestió la viabilitat de l’escola pública, les experiències que recull aquest llibre ens recorda l’important paper que hem de tenir en compte sobre la cimentació de bases fermes sobre les que assegurar i perfeccionar societats democràtiques.  Aquestes bases fermes on pot recaure l’assessorament són els valors de l’educació: com hauria de ser una educació digna de consideració i valuosa? En què estan treballant els subjectes per aconseguir-ho? Qui està implicat? Com treballen junts? Qui es beneficia d’aquest treball?

ACTA NÚM. 6

Secretari/a: Marta Bru	Responsable reunió: Ana M. Berlanga
Dia: 13-12-11 Lloc: Aula C-202 Durada de la reunió: 2h	Participants: Judith Balanyà  Ana M. Berlanga Alba Costa Montse Pérez Marta Bru
	Excusats:_____
Ordre del dia: -          Teoria sobre el domini del canvi -          Agrupar-nos per grup i elaborar les nostres competències i continguts del nostre projecte
Desenvolupament: Abans de reunir-nos el grup a classe per tal de continuar amb el nostre projecte, la Pilar ens ha explicat el domini del canvi per tal de definir les competències en el nostre treball. Hem vist que aquestes, s’han de dividir en: penso (contingut mental), sento (actitud, emocions, sentiments) i faig (element d’acció, procediments). Desprès d’aquesta explicació ens hem posat en grup i hem començat a definir les nostres competències sobre el nostre projecte.
Acords i responsables: Hem acabat de definir les competències i el dia següent continuaríem a classe.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): El projecte avança i cada cop la cosa es complica una mica més. Observem que traurem molt de profit d’aquest treball ja que és un tema dels quals encara no havíem treballat.

LES MEVES COMPETÈNCIES DEL TREBALL EN EQUIP SÓN… (Ana Berlanga)

Analitzant els tres grans bloc de les competències del treball en equip (- participar i col·laborar activament en les tasques de l' equip i fomentar la confiança, la cordialitat i l'orientació a la tasca conjunta, - contribuir a la consolidació i desenvolupament de l' equip, afavorint la comunicació, el repartiment equilibrat de tasques, el clima intern i la cohesió i - coordinar grups de treball, assegurant la integració dels membres i la seva orientació a un rendiment elevat), puc dir que totes són realment importants per tal de que un equip funcioni i pugui treballar de manera correcta, d’aquesta manera es pot arribar a l’èxit. A més, és molt important que en un equip de treball hi hagi coordinació, que el grup s’entengui, sigui capaç de resoldre els conflictes que puguin aparèixer, arribar al mateix punt de vista i objectius i tots els membres han de posar de la seva part per tal de realitzar una bona feina.

D’altra banda, totes les competències són importants per dur a terme el treball en equip. Però, des del meu punt de vista, crec que unes són més essencials que altres ja que si una persona no té aquelles competències que són més essencials, aquell grup no arribaria mai a l’èxit. Considero que les competències que són més essencial són: 1.1, 1.2, 1.4, 2.3, 2.4, 2.5, i 3.1, per què si no tens aquestes mínimes competències d’aportar idees a l’equip, de col·laborar activament en la planificació, d’identificar els objectius, de col·laborar amb la organització i de contribuir en la cohesió social, el grup de treball mai funcionarà mínimament. Com he dit anteriorment, totes són importants i no ens hem d’oblidar de la resta de competències ja que si arribes a l’assoliment de totes elles, podràs treballar amb un equip sabent que tens totes les possibilitats d’arribar a l’èxit.

Cal dir que, estem realitzant una carrera universitària on és molt necessari saber treballar en equip i hem dut a terme, durant aquests 3 anys, molts treballs en equip. Però, considero que és important mencionar el treball interdisciplinar elaborat l’any passat ja que em va fer créixer, assolint moltes de les competències del treball en equip. I, un altre treball dut a terme l’any passat també em va fer assolir competències ja que consistia en dividir la classe en dos grups i cada grup havia d’elaborar un “videoclip”. Aquesta pràctica va ser molt positiva ja que vam tindre que ser capaços de resoldre els conflictes que anaven apareixent, acceptar opinions dels altres, analitzar els objectius que tenia cada membre de l’equip, etc.

Per tal de poder arribar a l’assoliment de totes les altres competències, cal seguir treballant en equip per tal d’aconseguir l’assoliment, a més, d’anar aprenent dels teus companys de treball, etc.

Per acabar, les competències que tinc assolides són: 1.1; 1.2; 1.3; 1.4; 2.1 i 3.1, ja que, considero que ser identificar el meus objectius i els de la resta del equip, se col·laborar en l’organització i en la distribució de tasques, participo de forma activa, dono aportacions pròpies, accepto dels normes de l’equip i col·laboro de manera activa en la planificació de tasques. Des del meu punt de vista, crec que sóc organitzada per dur a terme la meva tasca en el treball en equip, se col·laborar planificant tasques, organitzat per tal de que la feina quedi enllestida, etc.

competències treball en equip

COMPETÈNCIES TREBALL EN EQUIP BY MONTSE...

De les competències del treball en equip, les que tinc mitjanament assolides i les que no em costen de fer són les que fan referència a la participació i col·laboració amb el grup. Em considero una persona participativa, ja no només en la meva tasca com a grup, sinó en la meva vida diària. M’agrada compartir coneixements, informacions i  poder compartir experiències amb altres persones. No sóc  una persona introvertida, això fa que alhora de comunicar-me no sigui un obstacle. Quan treballo amb grup intento col·laborar al màxim aportant la meva visió sobre el contingut que s’està tractant. El que més valoro alhora de treballar en equip és el clima de treball, per això sempre intento que tothom es pugui sentir “coma  casa”. Sempre que he treballat amb un grup on hi ha hagut “caliu”, el resultat ha sigut molt més satisfactori. És per això que sempre intento “cuidar” als meus companys en el sentit de tenir-los molt de respecte, tenir present els seus punts de vista, les seves maneres de fer,etc. Sóc una persona flexible alhora de treballar i que m’adapto amb facilitat al grup de treball.  En les situacions de conflicte actuo parlant amb la persona que he patit el conflicte i demanant ajuda al grup. Resoldre aquesta situació em costa quan no conec el meu grup de treball, aleshores reconec que esquivo el problema, però si conec al grup de treball i tinc confiança no em costa gens parlar i arreglar les coses.

Un dels “defectes” que tinc, és que sóc bastant despistada i que normalment necessito al meu costat una persona que em planifiqui constantment. En alguns treballs que he fet i no hi ha hagut el rol de la persona que “ha planificat” em sento com a  més desorientada i desprotegida.  De seguida que treballo en grup, m’agrada que hi hagi un ordre, un índex a seguir,etc.  També sóc bastant desorganitzada, alhora de realitzar les tasques amb grup, les començo un dia, les canvio, les torno a fer, començo un altre apartat, m’ho torno a mirar...i potser estic tota una tarda per fer un trosset!!

També el que no m’agrada gens és dirigir. No em sento gens còmode, segurament perquè no ho sé fer i potser per la por de tenir més responsabilitat i fer-ho malament. Això no vol dir que no tingui iniciativa, perquè em considero una persona amb molta iniciativa i amb moltes ganes.

Resumint, les competències de grup que he d’enfortir han de ser:

-          - La planificació del treball en equip, la distribució de les tasques i terminis requerits

-          - Dirigir reunions amb eficàcia

-          - La gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l' equip

-          - La col·laboració en la definició, organització i distribució de les tasques del grup

-          - Afrontar els conflictes de l' equip

assessorament CREI

1.      Introducció

El trastorn per dèficit d’atenció, és un trastorn de conducta que afecta a nens amb edats superior als 7 anys i  en el que intervenen factors genètics com ambientals.

En un Centre Residencial d’Educació Intensiva, els factors bàsicament que condicionen l’aprenentatge són els ambientals, ja que en aquests centres la tipologia d’alumnat amb trastorn de conducta és habitualment un 90 % dels casos. Aquests nois tenen nombroses problemàtiques psicològiques i patològiques que fan que la seva atenció en vers els aprenentatges es vegi dificultada.

Amb aquest assessorament el que pretenem és aprofundir en el coneixement del trastorn per dèficit d’atenció amb aquests col·lectiu de joves per a poder aportar possibles indicacions i orientacions que puguin millorar la situació d’aquests “chavals” dins i fora de les aules.

2.      Anàlisis de la demanda

La demanda d’assessorament, la fan el conjunt de professors i tutors dels joves del centre amb el recolzament de l’equip directiu.

Les dificultats en les que s’han trobat al centre en els últims mesos, en l’àmbit escolar és que els joves presenten dificultats en mantindre l’atenció a les hores lectives i a les hores de realitzar tallers o activitats que requereixen un esforç mental.

La demanda que fan és que els nois tenen una dificultat lleu d’atenció que impedeix avançar en els aprenentatges

Nivell de consens

La relació dels tutors amb els joves del centre i els professors és molt directa, cada vegada que els professors tenen alguna dificultat amb els seus alumnes, de forma directa,  aconsegueixen parlar amb els seus tutors per poder resoldre aquest problema el més aviat possible.

La UEC d’aquest centre és un tipus de UEC molt especialitzada en el sentit molt de que hi ha professionals molt especialitzats que treballen amb les dificultats que tenen els nens del centre.

Els professors de la UEC amb els Instituts es reuneixen sovint a principi de trimestre hi ha  final de trimestre per a fer les avaluacions.

Un cop a la setmana, els dos professors es combinen els seus horaris per poder dedicar mitja hora o el temps necessari a cada tutor del adolescent, per fer el seguiment del noi, els treballs que té, etc.

Entre educadors, cada setmana fan una reunió de 3 a 4 hores amb l'equip educatiu, juntament amb el director i subdirector on es tracten les possibles dificultats i l’evolució de cas per cas de cada nen al llarg de la setmana. 

Destinataris

Els destinataris d’aquests assessorament són els professors i tutors dels joves. Hi ha dos professors pedagogs que imparteixen les classes lectives per a que els joves es puguin treure  el graduat de la E.S.O.

Hi ha 20 educadors socials, dels quals 3 són treballadors socials i tres personal qualificat. Tots ells són els responsables de la dinàmica del centre amb els joves.

Expectatives

-          Conèixer el funcionament d’una institució com aquesta

-          Desenvolupar el nostre coneixement sobre aquest àmbit

-          Realitzar un anàlisi diagnòstic

-          Aprendre a desenvolupar una proposta d’assessorament

-          Plantejar una proposta de millora per a aquest col·lectiu

-          Reforçar el treball en equip

-          Adquirir i millorar les competències necessàries per a desenvolupar una tasca com a professional de la pedagogia en assessorament

Experiència prèvia

La institució escollida, el CREI El Guaret de Valls, és un centre que abans de formar-se tal i com la podem trobar actualment, no ha gaudit de cap experiència prèvia sobre aquesta temàtica. És a dir, és una institució que s’ha format recentment. Va ser fundada al 2006.

3. Anàlisi de la institució

Identitat i context

La institució triada per tal de dur a terme el nostre projecte és el CREI “El guaret”. Situat a Valls (Camí Vell del Bosc s/n), Tarragona. Aquest, és un dels centres, entre d’altres, que ve gestionat per la fundació privada “Resilis”.

La fundació Resilis és una fundació sense ànim de lucre, creada l’any 2006 a partir de la Fundació Plataforma Educativa. L’objectiu de la fundació és: “gestionar i desenvolupar  projectes, programes o serveis d’atenció a infants i joves en situació d’exclusió, risc o greus dificultats.

El nom Resilis fa referència al terme de resiliència, ja que és molt important que tots aquest adolescents siguin resilients. És a dir, és la capacitat de superar tots els problemes i esdeveniments que has tingut al llarg de la vida, tenint el recolzament extern de les persones del teu voltant i amb l’esforç d’un mateix.

El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) és un recurs residencial que està adreçat a joves entre 12 i 18 anys que requereixen una atenció educativa de manera intensiva.

Aquest centre es va crear com a resposta d’un sector de la població atès per la DGAIA. La DGAIA és l'organisme que promou el benestar de la infància i l'adolescència en alt risc de marginació social amb l'objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats.

Estructura i funcionament

El centre disposa d’una unitat d’escolarització compartida (UEC)  ja que una part dels menors d’aquest CREI estan en edat d’escolarització i al no poder assistir al mètode ordinari van a la UEC. El centre disposa de diversos projectes, entre d’altres, està, el projecte d’horta ecològica, galliner i floricultura, es duen a terme en les hores de l’aula taller.

Els joves entre 12 i 16 anys els fan com a crèdit variable de la UEC, però els adolescents entre 16 i 18 anys pertanyen a l’aula de taller, on prioritzen els hàbits laborals, adquisició de competències, i aptituds d’inserció laboral i l’aprenentatge de diferents oficis.

Organització interna

En el centre hi ha un director i un sota director, un administratiu, l’equip educatiu, un assistent social, l’equip de formació, l’equip de serveis i l’equip de seguretat.

L’equip educatiu consta de  15 educadors i dos caps de torn, l’assistent social és el referent a les famílies dels menors, l’equip de formació el formes dos professors d’aula i dos professionals d’ofici, l’equip de serveis són una mestressa i una netejadora i l’equip de seguretat està contractat per una empresa externa.

4.      Marc Teòric

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) , incloent inatenció hiperactivitat i impulsivitat , han esdevingut diverses conceptualitzacions al llarg de la història (Barkley , 1998,2001,2006;Collings,2003).

El Trastorn per dèficit  d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és pot diferenciar en tres linies d’investigació:

1.    Vessant per el interès en els problemes de lectura , aritmètica i escriptura , són de caire  de dificultats d’aprenentatge (DA).

2.    Hiperactivitat , distraccionabilitat i impulsivitat.

3.    Problemes emocionals o socials.

Aquestes tres línies  que poden sorgir en un cas de  (TDAH) poden venir donades per un barreja de totes elles , és a dir , normalment no apareixen aïllats sinó que es solen solapar.

La primera definició d’aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat  la va realitzar American Psichological Association (APA) a través del Manual Diagnóstico y Estadístico de los Transtornos Mentales (DSM-III) en el 1980. El DSM-III va ser revisat i va eliminar la diferenciació entre TDA amb hiperactivitat i sense hiperactivitat , ja que segons ells els problemes  semblaven estan  íntimament relacionats i era bastant difícil separar com a dos coses independents. Naixent un concepte més unitari recollint els tres [1]criteris anteriors explicats : el primer requereix la inatenció , hiperactivitat i impulsivitat , el segon especifica una edat de començament (abans dels 7 anys) , i el tercer requereix una duració mínima de sis mesos.

En el DSM-IV-TR (APA , 2002) apareix la concepció actual i es descriu el Trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat com el “trastorn que es caracteritza per presentar un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat - impulsivitat . La seva presencia es detecta abans dels set anys d’edat , i les alteracions provocades per els símptomes es presenten com a mínim en dos ambients , afectant l’activitat social , acadèmica i/o laboral”.[2]

Segons el manual del DSM-IV-TR (APA,2002) no pot ser explicat per la presencia d’un trastorn del desenvolupament , esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic. Ens especifica que es pot presentar mitjançant tres sub-formes:

1.-Amb dèficit d’atenció.

2.-Amb predomini de la hiperactivitat-impulsivitat

3.-Combinació o mescla.

Es calcula que l’aparició o extensió del TDAH en la població en l’edat escolar es entre 3 per 100 i el 7 per 100[3] , amb una major presència en el gènere masculí  , set la proporció home/dona  de 4 a 1 [4].

En la dècada dels noranta , que podría ser anomenada  com la era de la funció executiva , és un concepte que apareix en la gran majori d’estudis i en l’aplicació de teories enfocades en la intervenció (Barkley,2006;Miranda y Presentació ,2002).

El concepte de funció executiva es refereix als processos que inclouen una o més de les següents capacitats utilitzades en la nostra era en àmbit escolar , professional i personal:

1.    Autoregulació.

2.    Seqüenciació de la conducta.

3.    Flexibilitat del pensament.

4.    Memòria de treball.

5.    Planificació.

6.    Inhibició de conductes.

7.    Organització de la conducta.

La complexitat del TDAH resideix en que en cada un d’aquets processos es difícil de definir-los i avaluar.

Els nois/es que pateixen el TDAH  presenten un dèficit en la capacitat d’utilitzar les funcions executives nombrades anteriorment. La majoria dels nens/es tal i com van creixent adquireixen la capacitat de practiques mentals com per exemple el poder fixar-se objectius i donar els passos necessaris per aconseguir-ho sense recaure en les distraccions per la pobre inhibició conductual i impulsivitat.

5.   Propòsits de l’assessorament:

Objectius del procés d’assessorament

-          Informar als educadors i professors, sobre el trastorn de conducta TDHA

-          Millorar la situació actual del centre envers la demanda sol·licitada

-          Oferir unes pautes d’orientacions per a el tractament de TDHA

-          Oferir pautes de detecció i d’intervenció per al tractament d’alumnes amb dèficit d’atenció

-          Millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge dels joves del CREI

-          Fomentar les relacions de confiança entre tots els agents

-          Promoure la comunicació entre els professionals.

-          Fomentar un diàleg obert i assertiu

-          Obrir debats i discussions de les problemàtiques i necessitats dels usuaris

Competències professionals implicades

-          Planificació i gestió del temps

-          Creativitat i innovació

-          Escolta Activa

-          Treball en equip i treball en equip interdisciplinari

-          Habilitats interpersonals

-          Compromís ètic

-          Capacitat de comunicació amb persones no expertes

-          Atenció a la diversitat i multiculturalitat

-          Capacitat d’adaptar-se a noves situacions

-          Coneixement de l’entorn o necessitats que l’envolten

-          Organització i planificació de la seva pròpia feina i de la dels altres

-          Comunicació per argumentar propostes a altres professionals

-          Presa de decisions i resolucions de problemes amb iniciativa i autonomia

-          Adaptació a diferents situacions

-          Previsió i anticipació

-          Reacció davant de situacions conflictives, noves i imprevistes

-          Adopció d’innovacions relatives al seu entorn professional

Model i rol de l’assessor-a

El model i el rol de l’assessor serà un model de facilitació, aquest model té una relació amb la metàfora del psiquiatra, ja que “escucha a su paciente y trata de guiarlo para que encuentre por sí mismo la solución a su problema” (Nieto, 2001)

 En aquest model l’autonomia dels professionals té un paper molt important, ja que al ser ells mateixos els qui generen la demanda se suposa que hi ha una predisposició per part de tots i que tindran un judici professional i una ment oberta per escoltar allò que l’assessor els pugui dir per facilitar el camí a l’objectiu que s’han marcat sense haver de dependre de l’assessor per arribar-hi, només tenir-lo com un recolzament.

 Per tant, el rol de l’assessor en aquest model haurà de ser un com un centre de recursos, d’informació i un expert a la espera que li arribi la demanda, ja que sense aquesta demanda no es podrà intervenir. Tot allò que es pugui necessitar durant l’assessorament, sigui material o informacions, estaran adaptades a la demanda que es faci i a l’entorn, no serà una informació general, sinó que serà concreta perquè en aquell entorn la problemàtica que s’ha detectat es pugui resoldre amb el major èxit possible.

---

[1]

[2] CELESTINO R. i JESÚS-NICASIO G.(2007)Evaluación e intervenión psicoeducativa en e trastorno por deficit de atención e hiperactividad.Madrid :Pirámide.

[3] APA,2002;Organitzció Mundial de la Salut,1995.

[4] APA,2002.

Acta núm 5

Secretari/a: Alba Costa	Responsable reunió: Judith Balanyà
Dia: 29/11/011 Lloc: Aula C-202 Durada de la reunió: 2 hores	Participants: Judith Balanyà  Ana M. Berlanga Alba Costa Montse Pérez
	Excusats: Marta Bru (Justificada)
Ordre del dia: –                    Escollir l'àmbit en el qual es centrarà el nostre assessorament –                    Decidir quin serà el nostre assessorament. –                    Dissenyar el títol del nostre assessorament.
Desenvolupament: Durant la durada de la nostra reunió hem decidit, d’entrada, que el nostre assessorament es dirigiria en l’àmbit de l’educació formal on ja teníem una petita idea pensada, però al parlar-ho amb Pilar Iranzo, finalment ens hem decantat cap a l’àmbit de la justícia, on tenim una demanda real i pensem que el nostre assessorament pot resultar més profitós. El nostre assessorament, per tant, estarà adreçat a l’àmbit de la justícia, concretament en un CREI, on la demanda que se’ns fa és com els professionals del centre han d’actuar amb els alumnes amb TDAH, ja que s’han trobat que la majoria d’ells en pateixen i, alguns, de manera severa. Finalment, hem dissenyat el títol que tindrà el nostre assessorament i hem parlat sobre els 5 primers punts del projecte.
Acords i responsables: Cada una de nosaltres, parlat prèviament quina informació s’inclou, redactarà una part del projecte i es passarà a la resta de companyes per veure que tot estigui correcte.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquest projecte va prenent forma i contingut. Serà profitós per nosaltres, ja que mai hem realitzat un assessorament i és una experiència completament nova.