1. Introducció
El trastorn per dèficit d’atenció, és un trastorn de conducta que afecta a nens amb edats superior als 7 anys i en el que intervenen factors genètics com ambientals.
En un Centre Residencial d’Educació Intensiva, els factors bàsicament que condicionen l’aprenentatge són els ambientals, ja que en aquests centres la tipologia d’alumnat amb trastorn de conducta és habitualment un 90 % dels casos. Aquests nois tenen nombroses problemàtiques psicològiques i patològiques que fan que la seva atenció en vers els aprenentatges es vegi dificultada.
Amb aquest assessorament el que pretenem és aprofundir en el coneixement del trastorn per dèficit d’atenció amb aquests col·lectiu de joves per a poder aportar possibles indicacions i orientacions que puguin millorar la situació d’aquests “chavals” dins i fora de les aules.
2. Anàlisis de la demanda
La demanda d’assessorament, la fan el conjunt de professors i tutors dels joves del centre amb el recolzament de l’equip directiu.
Les dificultats en les que s’han trobat al centre en els últims mesos, en l’àmbit escolar és que els joves presenten dificultats en mantindre l’atenció a les hores lectives i a les hores de realitzar tallers o activitats que requereixen un esforç mental.
La demanda que fan és que els nois tenen una dificultat lleu d’atenció que impedeix avançar en els aprenentatges
Nivell de consens
La relació dels tutors amb els joves del centre i els professors és molt directa, cada vegada que els professors tenen alguna dificultat amb els seus alumnes, de forma directa, aconsegueixen parlar amb els seus tutors per poder resoldre aquest problema el més aviat possible.
La UEC d’aquest centre és un tipus de UEC molt especialitzada en el sentit molt de que hi ha professionals molt especialitzats que treballen amb les dificultats que tenen els nens del centre.
Els professors de la UEC amb els Instituts es reuneixen sovint a principi de trimestre hi ha final de trimestre per a fer les avaluacions.
Un cop a la setmana, els dos professors es combinen els seus horaris per poder dedicar mitja hora o el temps necessari a cada tutor del adolescent, per fer el seguiment del noi, els treballs que té, etc.
Entre educadors, cada setmana fan una reunió de 3 a 4 hores amb l'equip educatiu, juntament amb el director i subdirector on es tracten les possibles dificultats i l’evolució de cas per cas de cada nen al llarg de la setmana.
Destinataris
Els destinataris d’aquests assessorament són els professors i tutors dels joves. Hi ha dos professors pedagogs que imparteixen les classes lectives per a que els joves es puguin treure el graduat de la E.S.O.
Hi ha 20 educadors socials, dels quals 3 són treballadors socials i tres personal qualificat. Tots ells són els responsables de la dinàmica del centre amb els joves.
Expectatives
- Conèixer el funcionament d’una institució com aquesta
- Desenvolupar el nostre coneixement sobre aquest àmbit
- Realitzar un anàlisi diagnòstic
- Aprendre a desenvolupar una proposta d’assessorament
- Plantejar una proposta de millora per a aquest col·lectiu
- Reforçar el treball en equip
- Adquirir i millorar les competències necessàries per a desenvolupar una tasca com a professional de la pedagogia en assessorament
Experiència prèvia
La institució escollida, el CREI El Guaret de Valls, és un centre que abans de formar-se tal i com la podem trobar actualment, no ha gaudit de cap experiència prèvia sobre aquesta temàtica. És a dir, és una institució que s’ha format recentment. Va ser fundada al 2006.
3. Anàlisi de la institució
Identitat i context
La institució triada per tal de dur a terme el nostre projecte és el CREI “El guaret”. Situat a Valls (Camí Vell del Bosc s/n), Tarragona. Aquest, és un dels centres, entre d’altres, que ve gestionat per la fundació privada “Resilis”.
La fundació Resilis és una fundació sense ànim de lucre, creada l’any 2006 a partir de la Fundació Plataforma Educativa. L’objectiu de la fundació és: “gestionar i desenvolupar projectes, programes o serveis d’atenció a infants i joves en situació d’exclusió, risc o greus dificultats.
El nom Resilis fa referència al terme de resiliència, ja que és molt important que tots aquest adolescents siguin resilients. És a dir, és la capacitat de superar tots els problemes i esdeveniments que has tingut al llarg de la vida, tenint el recolzament extern de les persones del teu voltant i amb l’esforç d’un mateix.
El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) és un recurs residencial que està adreçat a joves entre 12 i 18 anys que requereixen una atenció educativa de manera intensiva.
Aquest centre es va crear com a resposta d’un sector de la població atès per la DGAIA. La DGAIA és l'organisme que promou el benestar de la infància i l'adolescència en alt risc de marginació social amb l'objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats.
Estructura i funcionament
El centre disposa d’una unitat d’escolarització compartida (UEC) ja que una part dels menors d’aquest CREI estan en edat d’escolarització i al no poder assistir al mètode ordinari van a la UEC. El centre disposa de diversos projectes, entre d’altres, està, el projecte d’horta ecològica, galliner i floricultura, es duen a terme en les hores de l’aula taller.
Els joves entre 12 i 16 anys els fan com a crèdit variable de la UEC, però els adolescents entre 16 i 18 anys pertanyen a l’aula de taller, on prioritzen els hàbits laborals, adquisició de competències, i aptituds d’inserció laboral i l’aprenentatge de diferents oficis.
Organització interna
En el centre hi ha un director i un sota director, un administratiu, l’equip educatiu, un assistent social, l’equip de formació, l’equip de serveis i l’equip de seguretat.
L’equip educatiu consta de 15 educadors i dos caps de torn, l’assistent social és el referent a les famílies dels menors, l’equip de formació el formes dos professors d’aula i dos professionals d’ofici, l’equip de serveis són una mestressa i una netejadora i l’equip de seguretat està contractat per una empresa externa.
4. Marc Teòric
Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) , incloent inatenció hiperactivitat i impulsivitat , han esdevingut diverses conceptualitzacions al llarg de la història (Barkley , 1998,2001,2006;Collings,2003).
El Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és pot diferenciar en tres linies d’investigació:
1. Vessant per el interès en els problemes de lectura , aritmètica i escriptura , són de caire de dificultats d’aprenentatge (DA).
2. Hiperactivitat , distraccionabilitat i impulsivitat.
3. Problemes emocionals o socials.
Aquestes tres línies que poden sorgir en un cas de (TDAH) poden venir donades per un barreja de totes elles , és a dir , normalment no apareixen aïllats sinó que es solen solapar.
La primera definició d’aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat la va realitzar American Psichological Association (APA) a través del Manual Diagnóstico y Estadístico de los Transtornos Mentales (DSM-III) en el 1980. El DSM-III va ser revisat i va eliminar la diferenciació entre TDA amb hiperactivitat i sense hiperactivitat , ja que segons ells els problemes semblaven estan íntimament relacionats i era bastant difícil separar com a dos coses independents. Naixent un concepte més unitari recollint els tres [1]criteris anteriors explicats : el primer requereix la inatenció , hiperactivitat i impulsivitat , el segon especifica una edat de començament (abans dels 7 anys) , i el tercer requereix una duració mínima de sis mesos.
En el DSM-IV-TR (APA , 2002) apareix la concepció actual i es descriu el Trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat com el “trastorn que es caracteritza per presentar un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat - impulsivitat . La seva presencia es detecta abans dels set anys d’edat , i les alteracions provocades per els símptomes es presenten com a mínim en dos ambients , afectant l’activitat social , acadèmica i/o laboral”.[2]
Segons el manual del DSM-IV-TR (APA,2002) no pot ser explicat per la presencia d’un trastorn del desenvolupament , esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic. Ens especifica que es pot presentar mitjançant tres sub-formes:
1.-Amb dèficit d’atenció.
2.-Amb predomini de la hiperactivitat-impulsivitat
3.-Combinació o mescla.
Es calcula que l’aparició o extensió del TDAH en la població en l’edat escolar es entre 3 per 100 i el 7 per 100[3] , amb una major presència en el gènere masculí , set la proporció home/dona de 4 a 1 [4].
En la dècada dels noranta , que podría ser anomenada com la era de la funció executiva , és un concepte que apareix en la gran majori d’estudis i en l’aplicació de teories enfocades en la intervenció (Barkley,2006;Miranda y Presentació ,2002).
El concepte de funció executiva es refereix als processos que inclouen una o més de les següents capacitats utilitzades en la nostra era en àmbit escolar , professional i personal:
1. Autoregulació.
2. Seqüenciació de la conducta.
3. Flexibilitat del pensament.
4. Memòria de treball.
5. Planificació.
6. Inhibició de conductes.
7. Organització de la conducta.
La complexitat del TDAH resideix en que en cada un d’aquets processos es difícil de definir-los i avaluar.
Els nois/es que pateixen el TDAH presenten un dèficit en la capacitat d’utilitzar les funcions executives nombrades anteriorment. La majoria dels nens/es tal i com van creixent adquireixen la capacitat de practiques mentals com per exemple el poder fixar-se objectius i donar els passos necessaris per aconseguir-ho sense recaure en les distraccions per la pobre inhibició conductual i impulsivitat.
5. Propòsits de l’assessorament:
Objectius del procés d’assessorament
- Informar als educadors i professors, sobre el trastorn de conducta TDHA
- Millorar la situació actual del centre envers la demanda sol·licitada
- Oferir unes pautes d’orientacions per a el tractament de TDHA
- Oferir pautes de detecció i d’intervenció per al tractament d’alumnes amb dèficit d’atenció
- Millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge dels joves del CREI
- Fomentar les relacions de confiança entre tots els agents
- Promoure la comunicació entre els professionals.
- Fomentar un diàleg obert i assertiu
- Obrir debats i discussions de les problemàtiques i necessitats dels usuaris
Competències professionals implicades
- Planificació i gestió del temps
- Creativitat i innovació
- Escolta Activa
- Treball en equip i treball en equip interdisciplinari
- Habilitats interpersonals
- Compromís ètic
- Capacitat de comunicació amb persones no expertes
- Atenció a la diversitat i multiculturalitat
- Capacitat d’adaptar-se a noves situacions
- Coneixement de l’entorn o necessitats que l’envolten
- Organització i planificació de la seva pròpia feina i de la dels altres
- Comunicació per argumentar propostes a altres professionals
- Presa de decisions i resolucions de problemes amb iniciativa i autonomia
- Adaptació a diferents situacions
- Previsió i anticipació
- Reacció davant de situacions conflictives, noves i imprevistes
- Adopció d’innovacions relatives al seu entorn professional
Model i rol de l’assessor-a
El model i el rol de l’assessor serà un model de facilitació, aquest model té una relació amb la metàfora del psiquiatra, ja que “escucha a su paciente y trata de guiarlo para que encuentre por sí mismo la solución a su problema” (Nieto, 2001)
En aquest model l’autonomia dels professionals té un paper molt important, ja que al ser ells mateixos els qui generen la demanda se suposa que hi ha una predisposició per part de tots i que tindran un judici professional i una ment oberta per escoltar allò que l’assessor els pugui dir per facilitar el camí a l’objectiu que s’han marcat sense haver de dependre de l’assessor per arribar-hi, només tenir-lo com un recolzament.
Per tant, el rol de l’assessor en aquest model haurà de ser un com un centre de recursos, d’informació i un expert a la espera que li arribi la demanda, ja que sense aquesta demanda no es podrà intervenir. Tot allò que es pugui necessitar durant l’assessorament, sigui material o informacions, estaran adaptades a la demanda que es faci i a l’entorn, no serà una informació general, sinó que serà concreta perquè en aquell entorn la problemàtica que s’ha detectat es pugui resoldre amb el major èxit possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada