ACTA NÚM. 9

Secretari/a: Montse Pérez	Responsable reunió: Marta Bru
Dia: 24/01/2012 Lloc:  Aula habitual de treball Durada de la reunió: 2 hores	Participants: Marta Bru Alba Costa Montse Pérez
	Excusats: Judith Balanyà (Justificada) Ana M. Berlanga (Justificada)
Ordre del dia: -       Parlar sobre els dubtes que tenim sobre el treball -       Corregir el treball a partir de les correccions de la professora. -       Fer l’esquema de les sessions del projecte.
Desenvolupament: A primera hora de classe, hem estat parlant en l’equip sobre els dubtes que tenim en el treball que ens impedeixen tirar-lo endavant, durant un quart d’hora. Després hem fet una posada en comú amb tota la classe sobre els dubtes que es té i la professora els ha respost. Un cop fet això, hem parlat les membres de l’equip per veure com plantegem la correcció del treball a partir de les anotacions de  la professora.  A més, hem parlat de que cada una portarà un esquema de sessions pel projecte per tenir diferents visions a l’hora d’enfocar les activitats.
Acords i responsables: -       Entre totes les integrants de l’equip, anirem corregint el treball, posant unes pautes. Aquesta feina haurà d’estar pel pròxim dia de classe. -       Cada membre de l’equip farà un esquema de les sessions.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Les correccions de la professora ens han donat tranquil·litat, ja que ara sabem com està el nostre projecte d’assessorament i sabem què és allò que hem de millorar, revisar i profunditzar. Veiem que no el portem tan malament i seguim amb ell amb moltes ganes.

ACTA NÚM. 8

Secretari/a: Judith Balanyà	Responsable reunió: Alba Costa
Dia: 17/01/2012 Lloc:  Aula habitual de treball Durada de la reunió: 4 hores	Participants: Judith Balanyà Ana Berlanga Marta Bru Alba Costa Montse Pérez
	Excusats: --
Ordre del dia: - Presentació d’una professional molt reconeguda. - Introducció sobre la pedagogia, les sortides professionals, pla educatiu actual - Realització de la taula rodona amb tot el grup classe, posada en comú/reflexió sobre els diferents continguts dels llibres llegits anteriorment. - Revisió del treball grupal desenvolupat fins al moment amb Pilar Iranzo. - Estructuració de les feines a realitzar i revisió a casa, més cerca d’informació.
Desenvolupament: A l’inici de la sessió d’avui, la professora Pilar Iranzo ens ha presentat a una professional molt reconeguda en l'àmbit de la música i la investigació. Ha continuat la sessió realitzant un introducció sobre l’educació actual al nostre país, el sistema educatiu actual, la figura del pedagog, les competències que ha d’adquirir i quines són les seves sortides professionals i les seves tasques. Un cop realitzat el que hem esmentat anteriorment, hem iniciat la taula rodona amb tot el grup, les reflexions a les quals hem arribat després que cada un de nosaltres s’hagués llegit un llibre, hagi fet una reflexió el seu grup de treball i ho hagi penjat al blog del seu grup. Acabada la taula rodona, ens hem ficat per grups i hem revisat el nostre projecte amb Pilar Iranzo i hem estructurat les feines a realitzar per a la propera sessió. Finalment, hem arribat als acords per a la propera sessió.
Acords i responsables: - Cada membre del grup haurà de perfeccionar les tasques encomanades per a la definició del nostre projecte. - Judith Balanyà s’encarregarà d’adjuntar el treball realitzat fins ara, passar-ho a totes i a Pilar Iranzo. Totes ens farem responsables de portar cada dimarts a classe el treball al portàtil personal de cadascuna de nosaltres. - Es fa responsable Marta Bru de l’elaboració de l’acta del dia d’avui.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): La sessió d’avui, ens ha aportat una certa tranquil·litat ja que, hem pogut ensenyar el nostre projecte a Pilar Iranzo. A més, ens hem adonat de que no el portem gens malament i que com a grup funcionem prou bé. Ens entenem i sabem arribar a acords, estem aprenent a treballar en equip.

ACTA NÚMERO 6

                                   

Secretari/a: Montse Pérez	Responsable reunió:  Marta Bru
Dia: 20 desembre de 2011 Lloc: aula habitual de treball Durada de la reunió: 4h	Participants: Alba Costa Marta Bru Ana Berlanga Montse Pérez
Excusats: Judith Balanyà (Justificada)
Ordre del dia: -          Recollir teoria sobre els models de l’assessor i la tasca de l’assessor. -          Aprofunditzar sobre la fase de sensibilització del nostre projecte. -          Aclarir i revisar els apartats de continguts i competències del nostre projecte. -          Posada en comú sobre els propòsits de l’assessorament. -          Preparar acuradament la primera definició del nostre projecte. -          Revisió de la planificació per a la tasca del pròxim dia.
Desenvolupament: A l’inici de la sessió d’avui, hem recollit la teoria impartida per la professora Pilar Iranzo. Hem treballat aquesta teoria a partir de dos autors que presenten dos models d’assessorament, Escudero i Bolívar. Seguidament, ens hem endinsat en la tasca del assessor, aturant-nos al procés que fa referència a la fase de sensibilització que es la que desenvoluparem en el nostre projecte d’assessorament. En aquesta fase hem après la importància del fet de parar i pensar “com estan les coses? De prendre consciència de com està l’estat i com el volem millorar. A partir d’aquí, podem crear les dinàmiques d’anàlisi com estem, com veiem?, les dinàmiques de socialització què és per a mi? Com em sento? I les dinàmiques de socialització què pensen els altres? Després de treballar la part més teòrica ens hem agrupat per grups REDICE i hem treballat conjuntament els propòsits que ha de tenir un assessorament.  Hem posat en comú aquesta informació amb la resta de grups, ressaltant els verbs que defineixen els propòsits de qualsevol assessorament. En acabar aquesta petita tasca, la professora ens ha donat temps per a acabar de matissar la part de competències i continguts del nostre projecte. La sessió d’avui ha acabat fent una previsió de tasques per a la següent sessió després de vacances.
Acords i responsables: -          Cada membre del grup haurà de perfeccionar les tasques encomanades per a la definició del nostre projecte. -          Es fa responsable Montse Pérez de l’elaboració de l’acta del dia d’avui
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Durant la classe d’avui hem après la importància que té la fase de sensibilització en els assessoraments.  Ens hem adonat que no teníem suficientment estructurada aquesta fase i en algun moment hem patit algun neguit que ens ha fet dubtar. Hem considerat costosa la part de definició de continguts, competències i propòsits, ja que ens hem trobat que no tenim el suficientment domini encara sobre els fonaments teòrics i això fa que no poguem aprofundir en alguns aspectes, com per exemple, els continguts que treballarem. És per això que hem decidit que a mesura que anem coneixent el marc teòric en profunditat anirem fent les modificacions necessàries per a ajustar el nostre projecte al màxim a la realitat possible.

TAULA RODONA GRUPAL

1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

L’assessorament, en l’actualitat, és necessari i vital per a la nostra societat ja que està en contínua transformació. D’aquesta manera, dóna eines als professionals per tal de poder afrontar la realitat sense problemes i amb la suficient capacitat de resoldre tots els conflictes que hi puguin aparèixer a cada instant.  

En el passat, la gent no tenia el mateix concepte d’educació com ara. Hi han tants aspectes complexos a treballar que es fa necessari un assessorament extern per al bon funcionament d’una organització, centre, etc.

L’assessorament s’ha de veure com una “eina” útil i necessària per a poder continuar endavant. Si aquest assessorament no es veu útil i necessari, aquest no tindrà sentit i no arribarà a l’èxit.

Per últim, és important veure que en l’educació l’assessorament és necessari per diversos motius. Un dels exemples d’assessorament que és molt demandat per les escoles és fomentar el treball en equip del professorat per tal de que el centre funcioni de manera correcte i l’equip de professors s’entengui.

2. Reptes per formar una educació democràtica.

Els reptes de l’educació per a una democràcia passen per evolucionar i cercar realment l’essència de la democràcia. La democràcia va sorgir fa més de 2.500 anys i no segueix un partit , una ideologia , una religió , ni cap ciència.

És un concepte d’igualtat que possibilita a tots els ciutadans viure amb dignitat i el més important, promoure el drets propis i la participació en la vida social , econòmica i cultural ; ja que es una forma de veure el món.

La relació de la democràcia i l’educació no és una transformació radical de l’educació que provoca canvis , sinó una perspectiva que tenen les escoles i educadors diferents a les que es fan actualment o s’han fet anteriorment en l’educació.

Les escoles han de prendre part com agents actius en aquesta perspectiva d’escoles democràtiques , aportant recursos a través del coneixement per a que proporcioni ciutadans lliures amb la capacitat crítica de reflexió. Per lo contrari de pensament únic i aporta a la societat un bé comú.

És molt complex l’engranatge que conforma només un sistema , en el cas de “l’escola democràtica” . Si partim que els professionals han de fer un canvi i re aprendre que han de formar ciutadans a partir de ser un líder neutral , i assegurar així un fruit sense influències en l’alumne ( economia , societat i cultura) . Fent així que cap cultura dominant passi per damunt d’aquelles que no interessen per a l’estat ; què és el que marca la tendència dominant.

Si l’escola democràtica té en compte tots els factors necessaris per a la reorientació cap aquesta perspectiva ( a partir de diversos nivells ; centres , equips docents,professors) és possible fer el canvi , ja que, significa que entenen la importància de les passes a seguir i l’ordre.

3) Idees claus de l’evolució del professorat.

El professorat , educadors o professionals han de re aprendre noves pràctiques , i reorganitzar la seva idea d’ensenyament , des de la teoria i pràctiques , com per exemple, la evolució del sistema memoristic a un sistema per ha potenciar les capacitats per afrontar els reptes de la vida i la societat. Però, hi ha molts més reptes que han d’assumir per a l’evolució:

-Els professors han de posar-se metes realistes i aprofitar les experiències prèvies.

-Conèixer millor els centres , institucions , metodologies , estratègies , recursos , etc . Per tal d’innovar i progressar.

-Han de buscar millores a llarg termini , alternatives i diversos punts de vista.

-Estar en contacte amb la realitat.

-Evolucionar el concepte de professors com a investigadors , com a professionals que cerquen respostes a les seves qüestions , potenciant l’actitud reflexiva , crítica i investigadora , utilitzant estratègies com a diaris , casos , indagació a l’aula , portafolis , carpeta pedagògica , mapes conceptuals,etc.

-Els professors han de demanar i col·laborar amb el psicopedagògic  mitjançant la dotació d’eines , tècniques per tal que els professors millorin el treball en grup , les relacions interpersonals entre els docents , etc.

-Els educadors tenen que tenir lideratge per a promoure als estudiants  experiències d’aprenentatges que promouen la forma de vida democràtica.

4) Idees claus de l’evolució de l’escola.

Com dèiem en l’anterior pregunta tot és un conjunt relacionat on el canvi s’ha de produir des dels centres , per a que el professorat vegi la direcció que el centre vol adoptar i seguir . Un altre punt és denotar la importància del document del currículum , i fer un canvi d’ell mateix per a la millora. Si es centrem en uns objectius reals i possibles és produirà un canvi efectiu. Els centres educatius tenen que condicionar cap a un aprenentatge experimental i significatiu. És a dir, l’ambient que s’ha de viure a l’escola ha de ser l’adequat per a que els alumnes puguin adquirir l’aprenentatge bàsic i necessari per tal de poder auto realitzar-se i preparar-se per al seu futur personal i professional.

És important tenir en compte tres elements claus per a l’evolució de l’escola ; situar el coneixement , l’escola i al propi educador dins de les condicions socials reals  que determinen aquests elements. La visió ha d’estar guiada per una mirada de justícia econòmica i social i la neutralitat del professional .

Aquesta visió no només ha de ser adaptada als professionals sinó per les organitzacions i les institucions que intervenen.

Tenint en compte que cada centre és completament diferent a un altre, sobretot pel tipus de professorat que hi treballa i pel paper que desenvolupar l’equip directiu en aquell centre. Però les claus que haurien de seguir són:

-Proposar metodologies que millorin les relacions de l’equip docent.

-Assessorar als equips docents sobre projectes curriculars del centre, centrant-se en aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat.

-Orientar sobre la utilització i la sistematització d’instruments d’observació.

-Proporcionar recursos i habilitats per respondre a les necessitats bàsiques i urgents.

-Assessorar sobre mètodes i estratègies didàctiques.

-Conscienciar en la importància de la formació permanent.

-Aportar elements per analitzar la interdependència entre la seva tasca i el comportament de l’alumnat.

-Facilitar la comunicació entre tots els professionals del centre.

- Presentar opcions organitzatives que obrin alternatives més flexibles i permetin un aprofitament òptim dels recursos.

-Introduir els processos d’observació a l’aula com a mitjà d’avaluació.

-Suggerir estratègies metodològiques per donar resposta a les necessitats educatives.

-Avaluar altres processos d’adquisició d’aprenentatges.

-Contextualitzar la integració dels alumnes en l’activitat quotidiana.

-Plantejar possibilitats de treball amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

ACTA NÚM. 7

Secretari/a: Judith Balanyà	Responsable reunió: Ana M. Berlanga
Dia: 10 /1 /12 Lloc: Aula Durada de la reunió: 2 h.	Participants: Judith Balanyà Ana M. Berlanga
Excusats: Montse Pérez (Justificada) Alba Costa (Justificada) Marta Bru (Justificada)
Ordre del dia: Revisar debat sobre els llibres llegits de manera individual.
Desenvolupament: Avui a classe hem tingut que parlar sobre el debat penjat al blog el dia 8 de gener, ja que el vam elaborar de manera individual depenent del llibre llegit. La professora Pilar, ens ha informat de que el debat s’havia de fer de manera grupal, en equip. Per tant, amb tota la informació obtinguda de cada membre del grup, hem elaborat el debat grupal sobre les preguntes donades per a poder debatre.
Acords i responsables: Hem acordat que la Judith enviaria a la professora el projecte per tal de que ens el pugui revisar  i, l’Ana penjaria el debat en equip sobre els llibres.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Podem veure que el treball en equip és complicat i requereix molta dedicació, però, d’aquest fet podem treure molt de profit ja que en un futur quan sortim al món laboral ens trobarem en moltes situacions d’aquest tipus . Estem aprenent les competències que no teníem adquirides i ens ajuda ha resoldre tots els conflictes que poden sorgir a mesura que avancem en el treball.

Taula Rodona

Lectura escollida:

W. APPLE, MICHAEL. (1986). Ideologia y curriculo. Madrid: Akal ( universitaria).

1.      Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

Les institucions educatives solen ser els principals agents transmissors d’una cultura dominant efectiva. A un nivell filosòfic es poden entendre a un nivell de diverses practiques teòriques i històriques on hi ha  “tradició selectiva” . La selecció es la forma en que el passat i el present , i es posa èmfasi en determinants significats i practiques , això provoca una cultura dominant  , on es reflexa a les escoles o organitzacions.

L’autor  Michael W.Appel cita textualment : “Si pensamos en el proceso educativo , en los procesos más amplios de formación social dentro de instituciones como la familia , en la organización y definiciones prácticas del trabajo , en la tradición selectiva en un nivel intelectual y teórico , veremos que todas estas fuerzas están implicadas en una elaboración  y reelaboración continua de una cultura dominante efectiva , o de una sección de classe dominante que se impone a otras”.

Els centres educatius han de deslligar-se de qüestions econòmiques , socials i politiques per obtenir el resultats desitjats , com fomentar un pensament crític i no únic , per a crear ciutadans lliures.

2.      Claus per al canvi del professorat.

Els el professorat , educadors o professionals han de re aprendre noves pràctiques , i reorganitzar la seva idea de ensenyament per educació , des de la teoria i practiques , com per exemple la evolució del sistema memorístic a un sistema més de potenciar les capacitats per afrontar el reptes de la vida i la societat.

MichaelW.Appel  tracta aquest tema  : “ El sometimiento de nuestras actividades cotidianas como educadores a un escrutinio político y económico , la consideración de la escuela cmo parte de un sistema de mecanismos destinados a la reproducción económica y cultural , no conduce simplememnte a un cuestionamiento de las prácticas educativas predominantes. A través de la formación del profesorado , mejora de los curriculums , etc. “.

3.      Claus per al canvi dels centres educatius.

Com dèiem en l’anterior pregunta tot és un conjunt relacionat on el canvi s’ha de produir des de els centres , per a que el professorat vegi la direcció que el centre vol adoptar i seguir . Un altre punt és denotar la importància del document del currículum , i fer un canvi d’ell mateix per a la millora. Si es centrem en uns objectius reals i possibles és possible un canvi efectiu.

4.      Quina és la societat/el món on s’insereix  l’assessorament.

L’assessorament està vinculat en tots els àmbits de la societat , tot té una base teòrica i practica necessitada d’evolucionar i adaptar-se buscant les millores tant a organitzacions o professionals per a obtenir un resultat en la societat.

Tot el món de l’assessorament és molt complex i ampli , hi ha diversos termes ha orientar , per això els professionals han de detectar i centrar la seva tasca per a realitzar accions reals per ha obtenir resultats i canvis visibles.

5.      En quines condicions es desenvolupa  actualment la formació , l’assessorament,etc. Per al canvi educatiu?

Actualment en la societat que vivim del s.XXI  , estem en una constant rapidesa del canvi , i és d’obligatorietat pujar al tren d’alta velocitat per assegurar-nos no perdre el bitllet i el trajecte . Però és una constant viatge sense fi , la formació al llarg de la vida, assessorament més oberts , flexibles i amb capacitat critica de detectar les fortaleses i debilitats . Les organitzacions han de ser més socials i obertes  e impermeables.

“ Para percibir la actividad de los hombres y mujeres de un periodo histórico específico , ha que empezar por cuestionar lo que para ellos es incuestionable. Como diria Marx , uno no acepta las ilusiones de una época , las valoraciones que hacen los propios participantes de sus actividades intelectuales y programáticas , lo que deve hacer el investigador es situar estas actividades an la arena , del conflicto económico , edeológico y social.” Michael W.Apple (1986).

6.      Claus dels processos d’assessorament  per aportar canvis per al desenvolupament professional del professorat.

Els educadors han de comprometre’s en un anàlisis continu i profund de altres formes de teoria  de sistemes.

Michael W.Appel diu:

·         “Las lentes de los sistemas abiertos y los sistemas biológicos podrían proporcionar modelos de revelación excelentes para un nuevo examen.”

·         “Sumergirse en las cuestiones  y controversias que se producen dentro del sistema , para tomar consciencia de las dificultades concretas , teoricas y practicas .”

·         “Dentro del discurso de sistemas hay alternativas que los educadores tienen que explorar todavía de un modo riguroso.”

És important  ser realistes i no tràgics i els educadors tenen que aprendre o re aprendre . Han de deixar-se guiar per el treball d’anàlisis filosòfic que tracta de els maneres de raonament moral i d’argumentació avaluat iva.

7.      Claus dels processos d’assessorament per aportar canvis en els centres educatius.

Segons Michael W.Apple s’ha de tenir en conte tres elements ; situar el coneixement , l’escola i al propi educador dins de les condicions socials reals  que determinen aquests elements. La visió ha d’estar guiada per una mirada de justícia econòmica i social i la neutralitat del professional .

Aquesta visió no només ha de ser adaptada als professionals sinó en les organitzacions i les institucions que intervenen.

TAULA RODONA

LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT (Marta B.)

Llibre: VAILLANT, D I MARCELO, C (2001). Las tareas del formador. Málaga: Ariel.

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.
El repte actual consisteix en crear les condicions per a que puguin donar-se, a les escoles i centres de formació, processos d’aprenentatge, d’innovació, i formació dissenyats pels propis formadors, d’ambients d’aprenentatge que donen peu als professors a aprendre i a les escoles a millorar. És la imatge d’una escola com a una comunitat d’aprenentatge on els formadors investiguen, estudien, observen, parlen de la seva ensenyança i s’ajuden uns als altres.
“El currículum de la formación del profesorado debería ayudar a los profesores en formación a desarrollar un compromiso con la idea de que la escuela, en una democracia, es responsable de promover los valores democráticos y de preparar a los alumnos para que sean buenos ciudadanos”. (Edmunsan 1990:718)

- Claus per al canvi del professorat.
Els professors ha de posar-se metes realistes i han d’aprofitar les experiències prèvies que hagin tingut però, a més han d’intentar conèixer millor altres centres, institucions, metodologies, estratègies, recursos... per tal d’innovar i progressar. Han de buscar millores a llarg termini, alternatives i diferent punts de vista. També han d’estar contínuament en contacte amb la realitat.
A part, hem de passar a considerar als futurs professors com a investigadors que aprenen indagant, buscant respostes a les seves qüestions. A més, s’han de relacionar amb altres professionals que treballin en el mateix àmbit.
Per últim, els professionals han de potenciar la seva actitud reflexiva, crítica i investigadora utilitzant estratègies com diaris, casos, indagació en l’aula, portafolis o carpeta pedagògica, mapes conceptuals...

- Claus per al canvi dels centres educatius.
Els centres educatius tenen que ser espais amplis i lluminosos. Tenen que condicionar cap a un aprenentatge experimental i significatiu. És a dir, l’ambient que s’ha de viure a l’escola ha de ser l’adequat per a que els infants puguin adquirir l’aprenentatge bàsic i necessari per tal de poder autorealitzar-se i preparar-se per al seu futur personal i professional.
A més, del que fa referència a l’ambient/estructura hem de parlar sobre el professionals de l’àmbit. Ells han de ser persones que treballin en equip i busquin un objectiu comú, l’aprenentatge dels alumnes. També, se li ha de donar més importància a la figura del tutor i les seves funcions. Aquest, ha de tenir una sèrie d’habilitats com ara l’empatia, la comunicació, l’assertivitat... entre altres i alhora ha de saber coordinar a tots els professionals que estiguin en contacte amb els seus alumnes.
Per últim, esmentar que les expectatives dels professionals han de ser realistes, que ha de realitzar reunions, observacions, supervisions i assessorament i que els centres han d’estar en contacte directe amb altres centres.

- Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?
Segons la informació estreta de Vaillant i Marcelo al llibre Las Tareas del Formador, el professional que forma part de l’àmbit de l’assessorament té cabuda en diversos àmbits de la societat actual. Al llibre, el autors parlen sobre aquest àmbits. Primerament, parla sobre la formació inicial del professorat i ens explica que els formadors dissenyen el currículum a partir d’unes preguntes que tracten sobre els objectius de l’educació, com varien aquests objectius segons els alumnes, com es poden aconseguir els objectius proposats i com podem saber si els hem assolit. També en parla sobre quines són les funcions del professional que treballa a les aules. Bàsicament, formen a futurs professors, controlen la certificació i explica que la institució té doble funció. Per una banda, és un agent de canvi i per l’altre, contribueix a la socialització.
Desprès, ens parla sobre els formadors que treballen en làmbit de la inserció professional dels professors principiants. En aquest cas, remarca la importància que té l’estudi de la carrera ja que és el camí que ha de recórrer una persona per arribar a ser un bon professional. Acaba aquests àmbit fent referència a la figura del mentor i ens explica que aquest és un professional que assessora a un professor principiant. Per aquest motiu en diu que el mentor ha de tenir una sèrie de característiques com ara empatia i habilitats comunicatives.
Per últim, parla sobre la figura del formador en la formació contínua dels docents. Remarca que en aquest cas el formador ha d’estar actualitzat i preparat per afrontar els canvis de la societat.

- En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?
Com que al llibre trobem aportacions de professionals de l’assessorament podem intuir que la formació que tenim actualment no acaba de cobrir totes les necessitats que actualment tenim a les aules, no ens acaba de solucionar els problemes amb els que ens podem trobar. Per tant, podem millorar la formació que oferim modificant els programes de formació docent ja que no ens donen els resultats que esperem perquè els propis formadors no tenen la formació necessària. A tot això, li hem d’afegir que la formació no es relaciona directament amb problemes reals.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.
Personalment, crec la formació de formadors és molt important per a canviar el sistema educatiu i que, com bé em comentat anteriorment ens tenim que centrar molt més en la realitat, em de cobrir les necessitats que la societat té actualment per tal de poder continuar progressant i avançant. És a dir, hem de buscar quines són les habilitats, capacitats de cadascú per tal de potenciar-les i arribar al màxim desenvolupament integral.
Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.
En el cas de l’assessorament en els centre educatius, hem d’intentar modificar altres aspectes com ara la relació família-escola-societat. Per tant, per a que un canvi obtingui un resultat positiu, hem de treballar en equip i hem de participar-hi tots per tal d’intentar aportar les nostres idees i arribar a un consens. A més, hem de veure el canvi com una possibilitat de millora i no li hem de tenir por als resultats, al que pugui passar.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.
En el cas de l’assessorament en els centre educatius, hem d’intentar modificar altres aspectes com ara la relació família-escola-societat. Per tant, per a que un canvi obtingui un resultat positiu, hem de treballar en equip i hem de participar-hi tots per tal d’intentar aportar les nostres idees i arribar a un consens. A més, hem de veure el canvi com una possibilitat de millora i no li hem de tenir por als resultats, al que pugui passar.

TAULA RODONA: EL TRABAJO EN EQUIPO DEL PROFESORADO (Ana M. Berlanga)

 BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

1.      Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

L’autor Joan Bonals, en el seu llibre “El trabajo en equipo del profesorado” analitza i explica des de la seva pròpia experiència l’assessorament en l’àmbit de l’educació formal ja que parla exclusivament del treball en equip del professorat en qualsevol centre educatiu.

Descriu quines són els aspectes a tenir en compte per tal de que un equip arribi a l’èxit obtenint un bon nivell de treball. És a dir, el grup ha de tindre un grau de flexibilitat, tenir la capacitat de cooperació, que tots vegin que el treball que estan fent és motivador, acceptar el grau de diversitat, que hi hagi un clima relaxant, bona organització, tenir objectius clars, bona utilització dels silencis, etc.

Un centre quan demana assessorament a un professional de l’educació pot intervenir des de tres àmbits diferents: donant instruments al professorat per poder treballar adequadament en un equip, mitjançant el treball en programes o analitzant la situació del grup.

2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu? 

Aquest llibre ha estat escrit per l’autor Joan Bonals, és dedica a l’assessorament psicopedagògic en centres educatius, dels quals té molta experiència i una trajectòria professionals extensa.

Cal dir, segons una petita reflexió que dur a terme l’autor, que l’assessorament és un camp no gaire aprofundint i que s’han d’anar superant aquests obstacles que té. Un d’ells és que l’escola s’ha d’adonar que el treball en equip és important igual que les relacions interpersonals entre el professorat dels centres.

3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

L’assessor psicopedagògic en el professorat ha d’intervenir mitjançant la dotació d’eines, tècniques per tal de que els professors millorin el treball en grup, proposen programes per tal de que millorin les relacions interpersonals entre els docents o estudia el grup per tal de que pugui millorar. És a dir, si el grup té ansietat, malestar, mala comunicació etc.

4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Considero que hi té molta relació amb l’ anterior pregunta ja que si treballes amb els docents d’un centre, aportarà canvis en el mateix centre educatiu i el seu funcionament canviarà a positiu.

Taula Rodona: La millorar escolar, l'assessorament i la formació en contextos de postmodernitat.

BASSEDAS,E.(2000) . L'assessorament psicopedagògic a Catalunya.BCN:Graó (Alba Costa)

1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

En el llibre “L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. Trajectòria dels equips d’assessorament psicopedagogic”  de Bassedas i altres autors, tots ells parlen i se centren en l’assessorament des dels EAPs.

Els assessors tenen quatre objectius molt clars: La detecció de necessitats, la valoració i jerarquització de les necessitats, la formulació de propostes i planificació de solucions i la coordinació dins i fora del sector.

En un principi, els EAPs es limitaven a assessorar en moments i temes molt concrets, eren un model clínic, però amb els anys es va veure la necessitat d’assessorar d’una manera diferent i fer que tots els agents implicats tinguessin cabuda en l’assessorament, fent que hi hagués un model de col·laboració. D’aquesta manera, tots se senten  part d’aquell assessorament i hi ha menys retrets entre els propis professionals.

Per últim, l’assessorament que es realitza a les escoles pot enfocar-se en àmbits diferents. Un d’ells és el que fa referència a l’alumnat; un altre, és la relació entre el centre escolar i les famílies; i el que emmarca la institució escolar, on l’assessorament es destina a millorar el funcionament del centre, les relacions entre el professorat i treballs, la comunicació interna, les metodologies de treball, etc.

2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?  

L’evolució dels EAP en 20 anys és més que evident, com es reflexa en el llibre. Actualment, l’EAP ja té el seu lloc definit dins del sistema educatiu, per tant, té les seves funcions molt més clares i definides. Actua des de àmbits diferents, com he comentat anteriorment. En aquests moments, un EAP pot assessorar a equips docents, alumnes, famílies, a la col·laboració amb serveis socials, com també assessorar sobre adaptacions curriculars.

Tot i així, encara s’ha de treballar molt, ja que encara hi ha centres educatius que no deixen participar a l’EAP d’una manera oberta, sinó que se’ls hi tanquen certes portes i, en aquests casos, l’EAP tindrà una major dificultat per afrontar la demanda que se li ha fet arribar. Tanmateix, els àmbits cada vegada es van ampliant i, per tant, les demandes són més variades; hi ha dificultats en la coordinació, manca de temps i, un punt molt important, manca de recursos humans per poder fer front a totes les demandes.

3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

 Cada centre és completament diferent a un altre centre, sobretot pel tipus de professorat que hi treballa i pel paper que desenvolupar l’equip directiu en aquell centre. Resulta complicat dir quines serien les claus dels processos d’assessorament pel desenvolupament professional del professorat, però destacaria les següents:

-          Proposar metodologies que millorin les relacions de l’equip docent.

-          Assessorar als equips docents sobre projectes curriculars del centre, centrant-se en aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat.

-          Orientar sobre la utilització i la sistematització d’instruments d’observació

-          Proporcionar recursos i habilitats per respondre a les necessitats bàsiques i urgents.

-          Assessorar sobre mètodes i estratègies didàctiques.

-          Conscienciar en la importància de la formació permanent.

-          Aportar elements per analitzar la interdependència entre la seva tasca i el comportament de l’alumnat.

-          Facilitar la comunicació entre tots els professionals del centre.

4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Com he dit en la pregunta anterior, és molt complicat, ja que cada centre és un món completament diferent i té una manera diferent de funcionar. Les claus dels procesos d’assessorament per aportar canvis en els centres educatius seria:

-          Crear un marc d’ensenyament-aprenentatge en el que es considerés els diferents ritmes maduratius de l’alumnat.

-          Presentar opcions organitzatives que obrin alternatives més flexibles i permetin un aprofitament òptim dels recursos.

-          Introduir els processos d’observació a l’aula com a mitjà d’avaluació.

-          Suggerir estratègies metodològiques per donar resposta a les necessitats educatives.

-          Avaluar altres processos d’adquisició d’aprenentatges.

-          Contextualitzar la integració dels alumnes en l’activitat quotidiana.

-          Plantejar possibilitats de treball amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge.