diumenge, 8 de gener del 2012

Taula Rodona: La millorar escolar, l'assessorament i la formació en contextos de postmodernitat.

BASSEDAS,E.(2000) . L'assessorament psicopedagògic a Catalunya.BCN:Graó (Alba Costa)


1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?
En el llibre “L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. Trajectòria dels equips d’assessorament psicopedagogic”  de Bassedas i altres autors, tots ells parlen i se centren en l’assessorament des dels EAPs.
Els assessors tenen quatre objectius molt clars: La detecció de necessitats, la valoració i jerarquització de les necessitats, la formulació de propostes i planificació de solucions i la coordinació dins i fora del sector.
En un principi, els EAPs es limitaven a assessorar en moments i temes molt concrets, eren un model clínic, però amb els anys es va veure la necessitat d’assessorar d’una manera diferent i fer que tots els agents implicats tinguessin cabuda en l’assessorament, fent que hi hagués un model de col·laboració. D’aquesta manera, tots se senten  part d’aquell assessorament i hi ha menys retrets entre els propis professionals.
Per últim, l’assessorament que es realitza a les escoles pot enfocar-se en àmbits diferents. Un d’ells és el que fa referència a l’alumnat; un altre, és la relació entre el centre escolar i les famílies; i el que emmarca la institució escolar, on l’assessorament es destina a millorar el funcionament del centre, les relacions entre el professorat i treballs, la comunicació interna, les metodologies de treball, etc.

2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?  
L’evolució dels EAP en 20 anys és més que evident, com es reflexa en el llibre. Actualment, l’EAP ja té el seu lloc definit dins del sistema educatiu, per tant, té les seves funcions molt més clares i definides. Actua des de àmbits diferents, com he comentat anteriorment. En aquests moments, un EAP pot assessorar a equips docents, alumnes, famílies, a la col·laboració amb serveis socials, com també assessorar sobre adaptacions curriculars.
Tot i així, encara s’ha de treballar molt, ja que encara hi ha centres educatius que no deixen participar a l’EAP d’una manera oberta, sinó que se’ls hi tanquen certes portes i, en aquests casos, l’EAP tindrà una major dificultat per afrontar la demanda que se li ha fet arribar. Tanmateix, els àmbits cada vegada es van ampliant i, per tant, les demandes són més variades; hi ha dificultats en la coordinació, manca de temps i, un punt molt important, manca de recursos humans per poder fer front a totes les demandes.

3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.
 Cada centre és completament diferent a un altre centre, sobretot pel tipus de professorat que hi treballa i pel paper que desenvolupar l’equip directiu en aquell centre. Resulta complicat dir quines serien les claus dels processos d’assessorament pel desenvolupament professional del professorat, però destacaria les següents:
-          Proposar metodologies que millorin les relacions de l’equip docent.
-          Assessorar als equips docents sobre projectes curriculars del centre, centrant-se en aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat.
-          Orientar sobre la utilització i la sistematització d’instruments d’observació
-          Proporcionar recursos i habilitats per respondre a les necessitats bàsiques i urgents.
-          Assessorar sobre mètodes i estratègies didàctiques.
-          Conscienciar en la importància de la formació permanent.
-          Aportar elements per analitzar la interdependència entre la seva tasca i el comportament de l’alumnat.
-          Facilitar la comunicació entre tots els professionals del centre.

4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.
Com he dit en la pregunta anterior, és molt complicat, ja que cada centre és un món completament diferent i té una manera diferent de funcionar. Les claus dels procesos d’assessorament per aportar canvis en els centres educatius seria:
-          Crear un marc d’ensenyament-aprenentatge en el que es considerés els diferents ritmes maduratius de l’alumnat.
-          Presentar opcions organitzatives que obrin alternatives més flexibles i permetin un aprofitament òptim dels recursos.
-          Introduir els processos d’observació a l’aula com a mitjà d’avaluació.
-          Suggerir estratègies metodològiques per donar resposta a les necessitats educatives.
-          Avaluar altres processos d’adquisició d’aprenentatges.
-          Contextualitzar la integració dels alumnes en l’activitat quotidiana.
-          Plantejar possibilitats de treball amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge.


    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada