aportació individual llibre "Escuelas democráticas" by Montse P.

M.W.Apple (1997); Escuelas democráticas. Madrid. Ed. Morata.  (Montse Pérez)

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques

    El primer repte que han de tenir els centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques és comprometre’s amb la idea de que la forma de vida democràtica es fonamenta en les oportunitats d’aprendre de què es tracta aquesta forma de vida i com es practica, és a dir la obligació moral de les escoles és introduir als joves a la forma de vida democràtica. Les escoles han de ser pensades per a ser llocs democràtics, això significa que els educadors professionals, al mateix temps que els pares, els activistes de tota la comunitat i altres ciutadans tenen dret a una participació plenament informada i crítica en la creació de les polítiques i els programes escolars. Alguns dels reptes que han d’assolir els centres educatius per a construir societats més democràtiques són:

• Dret a participar en el procés de presa de decisions tots els que estan implicats directament amb l’educació.
• Participació en comunitats d’aprenentatge. Aquestes comunitats són diverses i aquesta diversitat s’aprecia, no es considera un problema. Aquest tipus de comunitats inclouen a persones que reflexen les diferencies d’edat, la cultura, l’origen ètnic, el gènere, la classe socioeconòmica, les aspiracions i les capacitats. “separar a las personas de cualquier edad sobre la base de diferencias étnicas, o utilizar etiquetas para formar estereotipos sobre ellas, sencillamente crea divisiones y sistemas de posición social que empeñan la naturaleza democrática de la comunidad y la dignidad de los individuos contra quienes estas prácticas proceden con tanta dureza” (Apple, 1997)
•  Treballar per al bé comú, per aquesta raó, les comunitats d’escoles democràtiques estan marcades per atorgar importància a la cooperació i la col·laboració, més que en la competició. “las personas ven su premio en los otros, y se toman medidas que animan a los jóvenes a mejorar la vida de la comunidad ayudando a los demás" (Apple, 1997)
• Pensar en que tots els joves tinguin el dret d’accedir  a tots els programes escolars, és a dir que no hi hagi barreres institucionals per als joves. “en las escuelas democráticas se hace todo lo posible para evitar el encauzamiento, las pruebas sesgadas y otras medidas que tan a menudo niegan este acceso por razones de raza, género, y clase socioeconómica” (Apple,1997) 
• El punt crucial és voler la democràcia a gran escala, no només als centres educatius. “el paisaje educativo está alfombrado con restos de reformas escolares fracasadas, muchas de las cuales fallaron debido a las condiciones sociales que rodean las escuelas. Sólo las reformas que reconozcan estas condiciones y entablen activamente combate con ellas cuentas con probabilidades de tener un efecto duradero en la vida de los niños, los educadores y las comunidades a las que las escuelas atienden. (Apple, 1997)

     - Claus per al canvi del professorat

 Les claus per al canvi del professorat són tractar de disminuir no sols la severitat de les desigualtats socials sinó de canviar les condicions que les creen. Per exemple, la defensa de l’agrupament heterogeni es fa en part per aconseguir un major rendiment acadèmic i social, però de manera més amplia per motius de justícia i accés equitatiu, com qüestions socials profundes. També hem de tenir especial preocupació per als joves

- Claus per al canvi dels centres educatius

     La individualització.  Malgrat de què la democràcia depèn de la preocupació por el bé comú, moltes escoles, influenciades pels programes polítics imposats des de fora, han posat de relleu, una idea de la individualitat basada casi per complet en el propi interès.  Malgrat la democràcia valori la diversitat, moltes escoles han reflexat generosament els interessos i les aspiracions dels grups més poderosos en aquest país i han ignorat els menys poderosos. “aunque en una democracia las escuelas presumiblemente demuestren cómo conseguir la igualdad de oportunidades para todos, un número excesivo de ellas estás plagadas de estructuras como el encauzamiento y el agrupamiento por capacidades, que niegan la igualdad de oportunidades y de resultados a muchos, particularmente  a los pobres, a las personas de color y a las mujeres. (Apple, 1997). Si ens fixem en el nostre sistema educatiu, encara són moltes escoles les que fomenten la competició: per cursos, per posició social, per recursos, per programes,etc.

     1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

L’autor Apple, selecciona i analitza quatre experiències de treball quotidià de professors i professores directament compromesos en les pràctiques escolars innovadores, i que fan de la democràcia els seu estil de vida i ideal. Totes aquestes escoles públiques impliquen a joves reals, educadors reals i a comunitats reals. La majoria són centres que tenen molt d’entusiasme, inclús en circumstàncies mol depriments i difícils. Són escoles en les que tant els estudiants com els professionals es comprometen a un treball seriós que deriva en experiències d’aprenentatge riques i vitals per a tots.

2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Les condicions de les que depèn l’assessorament és que els assessorats estiguin implicats en voler fer anar “la forma de vida democràtica”. Para que las personas consigan y mantengan una forma de vida democrática, deben tener oportunidades de aprender lo que esa forma de vida significa y cómo se puede practicar (Dewey, 1916)

3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

Les accions que fan referència als professionals que treballen per al canvi de les escoles és bàsicament el treball en equip. Les seves accions recauen a la importància del poder de les persones que treballen en equip per a superar dificultats i aconseguir metes creatives en educació.

Les escoles democràtiques no poden existir sense el lideratge dels educadors que proporcionen als estudiants experiències d’aprenentatges que promouen la forma de vida democràtica. El pes de l’assessorament en aquest cas recaurà en la importància del lideratge i treball en equip per a la transformació de les escoles.

4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

En moments en els que s’està posant en qüestió la viabilitat de l’escola pública, les experiències que recull aquest llibre ens recorda l’important paper que hem de tenir en compte sobre la cimentació de bases fermes sobre les que assegurar i perfeccionar societats democràtiques.  Aquestes bases fermes on pot recaure l’assessorament són els valors de l’educació: com hauria de ser una educació digna de consideració i valuosa? En què estan treballant els subjectes per aconseguir-ho? Qui està implicat? Com treballen junts? Qui es beneficia d’aquest treball?