ACTA NÚM. 4

Acta reunió Nº:   4                                           

Secretari/a: Montse Pérez	Responsable reunió:  Judith Balanyà
Dia: 22 novembre del 2011 Lloc: aula habitual de treball Durada de la reunió: 4h	Participants:  Alba Costa Marta Bru Ana Berlanga Judith Balanyà Montse Pérez
Excusats:
Ordre del dia: -          Posada en comú amb el grup REDICE dels articles 1,2,3,4 -          Valorar personalment l’activitat de posada en comú amb el grup REDICE -          Posada en comú amb el grup classe, destacant els “jo ressalto” de tots els grups -          Reflexió per part de la professora Pilar Iranzo sobre els punts més significatius dels articles -          Tria de llibres per part dels membres de grup REDICE -          Revisió de la planificació per a la tasca del pròxim dia
Desenvolupament: A l’inici de la sessió d’avui hem pogut posar en comú la lectura dels articles 1,2,3,4 destacant aquells aspectes que més ens havien cridat l’atenció. Seguidament em fet una petita valoració de l’aprofitament d’aquesta activitat en la que hem expressat: Judith: “possibilitat de contrastar la informació amb els meus companys i possibilitat d’ampliar la antiga concepció del que havia llegit” Alba: m'ha aportat més coneixement, m'ha ajudat a elaborar millor les idees. A més, m'he fixat en aspectes que en la meva llegida no m'havia prestat prou atenció. Ana: “aquesta reflexió conjunta m’aporta més coneixement, ja que a l’hora d’ampliar conjuntament m’enriqueixo” Marta: “una activitat molt funcional i que amplia el meu camp de visió. Ara estic més satisfeta, a més el fet de poder-nos trobar en aquests petits moments ens ajuda a guanyar confiança amb el grup” Montse: “ m’encanta compartir coneixement amb les meves companyes i consolidar el meu amb aquells aspectes que potser no m’havia fixat i que ara vec que son importants” Una vegada realitzada la reflexió personal, hem posat en comú amb la resta de grups REDICE els “jo ressalto” de cada article. De totes les aportacions dels grups i conjuntament amb la professionalització de la professora Pilar Iranzo voldríem destacar aquelles conclusions i aprenentatges més rellevants que ens han semblat molt interessants per a la nostra futura professió, per a la vida diària i per a la nostra tasca d’equip: -          Una de les coses importants és l’eficàcia d’un equip. La possibilitat d’innovació d’una institució té a veure amb la cohesió social; la cohesió social augmenta la motivació d’un equip. La falta de cohesió és una amenaça. -          El grup és un accelerador de canvi -          Hem de promoure l’èxit; no hi ha res més contagiós que l’èxit. Sempre hem d’aconseguir una perspectiva d’èxit (reconèixer els valors, potencialitat, direcció comuna, clima afectiu,etc.) -          Hem d’assumir reptes; la vida en sí és un repte -          L’ètica professional s’ha d’anteposar als interessos -          Hem de saber detectar els punts forts i potencialitzar-los -          Quan treballem com a assessors hem de treballar de manera col·laborativa i saber mantenir la coherència de l’inici al final -          Les fases de l’assessorament són molt importants -          Els moments de retrocessos es poden aprofitar per a elaborar nous reptes i nous aprenentatges -          Les dificultats existeixen, formen part del procés -          A vegades les fractures promouen el canvi, si no hi ha fractura, no hi ha canvi -          Hem de saber fer pràctiques com a assessors que trenquin els esquemes, que ens ajudin a descobrir nous plantejaments -          L’assessor ha de mobilitzar les veritats, ha de fer que es trobin veritats grupals -          L’honestedat i la coherència màxima són capacitats que hem de tenir els assessors -          Si fem anar el pensament únic, pot esdevenir un perill, la ineficàcia i la desaparició del grup -          Hem de començar pel 7 i tirar amunt. Mai posar el 10 com a objectiu inicial -          El bo d’un equip és quan  tothom té la percepció de que s’ho està passant bé -          El membre d’un equip ha de ser membres d’altres equips -          No seria saludable que una persona estigués en un sol lloc Després de fer la reflexió conjunta, em tornat al grup d’inici REDICE i ens hem reunit per a acabar de triar la lectura que llegirem més endavant. La sessió d’avui ha acabat fent una previsió de tasques per al següent dia
Acords i responsables: -          Cada membre del grup haurà de llegir els següents articles recomanats (4,5) i elaborar el seu propi “jo ressalto” i penjar-ho a l’espai del blogg abans del diumenge
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta classe ha estat molt productiva no només a nivell de grup REDICE sinó a nivell de grup classe. L’orientació de la classe, la distribució de l’espai fa que hi hagi un caliu especial per part de tots. A la classe d’avui hem descobert molts aprenentatges que “suposadament se saben” però que potser mai te’ls expliquen tan naturalment com s’han explicat a la classe d’avui. Creiem que moltes vegades ens han parlat o hem sentit a parlar de treball en equip, però mai havien aconseguit “guiar-nos” per a saber treballar. Avui em enfortit no només la  relació alumne/aprenentatges sinó la tasca que tenim com a grup i com a persones responsables que treballarem amb altres persones.

JO RESSALTO : Judith Balanyà

BASSEDAS,E.(2000) . L'assessorament psicopedagògic a Catalunya.BCN:Graó.

-Cada centre exhibeix una modalitat en las seva organització  , el seu funcionament i la seva xarxa de relacions.
-Guió per a  l'ànalisi institucional:

1. Identitat i context.
2. Estructura i funcionament.

• Subsistemes de l'escola a nivell organitzatiu.
• Relacions i comunicacions.
• Reunions.
• Capacitat de canvi.

1. Ideologia.
2. Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica.

Hem de diferenciar l'estil personal de l'estil professional , encara qur tots dos estiguin estretament relacionats .  Cal tendit cap a una progressiva professionalització del nostre estil personal , a partir de l'autoanàlisi , que permet prendre consciència de les pròpies pecularietats.
Cada centre és diferent i , per intervenir-hi d'un a manera útil .

SANTOS,M.A.(1994)Entre bastidores.

"La escuela es mucho más que una jerarquía de relaciones director/subordinado ya que incluye las profundas y complejas relaciones laterales.."

-La Jerarquía espistemológica.
-La jerarquía evaluadora.
-La jerarquia normativa.
-La jerarquía experiencial.
-La jerarquia legal.
La estrategia más eficaç para que la iniciativa   se produzca es la incertidumbre desde la que en funcionamiento un proceso de investigación.

JO RESALTO: MARTA BRU

BASSEDAS, E. et. Al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó.
- Els centres educatius poden tenir dinàmiques molts diferents ja que, hi ha diversos factors externs que els condicionen. A més, hem de ser conscients de la influència que podem tenir segons la seva manera d’organitzar-se i de funcionar.
- Per a analitzar un centre educatiu ens hem de regir pel següent guió: la identitat i context, la ideologia, l’estructura i funcionament i les expectatives en relació a la intervenció psicopedagògica.
- Els centre poden ser de diversos tipus: piràmide eficient, melic, trineu, el padrí o campana de vidre, club d’amics, iglú, maranya, gemec, formiguer

SANTOS, M. A (1994) Entre bastidores. Màlaga: Aljibe. Pp. 57-74
- El centre educatiu és una institució que es mou entre dues realitats. Per una banda, totes són iguals perquè tenen unes característiques comunes però, alhora cadascuna és única perquè és irrepetible, sempre tenen alguns aspectes que la fan diferent.
- Alhora d’assessorar, hem de descobrir tots els aspecte d’un centre, tant els que es troben visiblement i com els que no. Tenir en compte tots aquest aspectes, ens ajudarà a encaminar d’una manera més efectiva la nostra intervenció. A més, no només es tracta de solventar els problemes que es troba el centre sinó que, també ha d’intentar buscar maneres de millora del seu funcionament.
- L’escola és basa en les relacions i la comunicació. Té tres plànols: el sagital que ens diu que l’escola és jeràrquica. Alhora hi ha diferents tipus de jerarquies: l’epistemològica, l’avaluadora, la normativa, l’experiència i la legal. També, tenim el plànol posterior que són les relacions interpersonals. I per últim, el plànol sagital o eixos drets/esquerres que són les relacions nomotètiques i ideogràfiques.

BY MONTSE P.

Després de llegir els articles ressalto: (by Montse Pérez)

BASSEDAS, E. (2000); L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. Barcelona. Ed. Graó

Del primer article,  l’assessorament psicopedagògic a Catalunya, ressalto la importància de la intervenció psicopedagògica que es fan als centres. M’ha resultat molt interessant l’article, he après la multiplicitat de factors que s’han de tenir en conte alhora de fer l’assessorament, des de conèixer al centre fins a arribar  a estudiar profundament la seva situació i necessitat. M’han resultat molt eficaços els passos que citen per a fer un anàlisi institucional (des d’estudiar el context, l’estructura i funcionament fins a estudiar el tipus d’expectatives que té el centre amb la intervenció psicopedagògica).

Com a curiositat, m’ha captivat molt l’atenció la part en que els autors fan referència a la tipologia de Centres, ja que actualment treballo en un centre d’Educació Secundària com a educadora d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial, i m’ha semblat poder identificar la tipologia del nostre centre en concret. Realment fantàstic les metàfores que proposen per aquestes tipologies perquè efectivament ajuda molt a la comprensió i contextualització.

Pel que fa a la tasca de l’assessor en aquest àmbit d’intervenció, la considero imprescindible i realment necessària, és més, personalment els Equips d’Assessorament i Orientació  Psicopedagògica en tot moment són equips que han respòs molt eficaçment a les nostres demandes. Un cas particular que ens va passar el curs passat va ser que a l’inici de curs, ens van arribar tres tipologies d’alumnat amb unes característiques i necessitats molt diferents a les que solem rebre a la nostra USEE (almenys des de la creació de les aules, ja farà 8 anys i des de la meva petita experiència de tres cursos anteriors).

Les pedagogues, psicopedagogues i educadores que formen el nostre departament, vam intentar abordar els cassos de la millor manera que crèiem. Al començar el curs, vam pensar que tot i anar “malament” fóra “l’adaptació” la que ens posava moltes barreres (ja que aquests nens provenien tots de la primària). En continuar les setmanes, la situació a classe era insostenible i vam adonar-nos que ja el motiu no era “l’adaptació” sinó que n’era un altre.

Jo personalment em vaig angoixar molt (per no tenir la suficientment experiència i no saber-ho fer) i ho vaig anar a parlar amb les meves companyes. Em vaig adonar que totes elles compartien aquest mateix estat.

No va passar més d’una setmana que el centre, com a centre, es va preocupar i mobilitzar per a resoldre aquesta situació. Vam fer una crida a l’EAP i realment van fer un seguiment del cas exhaustiu i integral de tot “allò que ens preocupava”. Van fer un procés, treballant conjuntament amb el nostre departament i amb altres equips específics (CSMIJ, Serveis Socials, etc,). Entre moltes de les seves actuacions, van fer una revaloració de tots els dictàmens dels nens, coordinant-se amb equips que treballaven amb les famílies (ja que en un dels nens, la seva conducta variava d’un extrem a l’altre, i s’estudiava la possibilitat de que els pares haguessin  deixat de donar-li al nen, la medicació habitual que necessitava).

Finalment van reubicar aquests nens en centres més especialitzats que poguessin atendre les seves necessitats de manera més especialitzada. Però mentre es tramitaven tots els papers, des de l’EAP ens van assessorar i donar una pauta excel·lent d’intervenció que va ajudar a millorar la situació.

Crec que realment aquests serveis responen molt bé a les demandes de les institucions. Almenys pel que fa al nostre cas particular, per això quan vaig llegir l’article, vaig pensar que era una gran llàstima quan les persones que treballen en aquests EAP’s asseguren que l’assessor d’EAP algunes de les vegades es troba amb centres que no estan oberts a la seva col·laboració o que simplement no estan receptius al seu assessorament. Aquestes és un dels reptes de l’educació, canviar moltes de les concepcions sobre aspectes que són plenament útils i necessaris i que en molts dels casos es contemplen com a elements interferidors o amenaçadors.

 SANTOS, M. A (1194): Entre bastidores (cap.4)

De l’article de Santos, destaco els principis que s’han de considerar abans de començar a parlar del clima de la institució. És importantíssim que considerar i saber diferenciar totes les escoles com a escoles úniques i iguals. 

Destacar la importància de la comunicació a les escoles i a totes les institucions educatives. “la importancia de la comunicación es decisiva en el ámbito de la educación”. “No hay otro concepto más identificable que el de comunicación”

M’ha significat un aprenentatge les jerarquies generalitzades que existeixen a les institucions i els plànols d’actuació d’aquestes. També destacar per acabar les indicacions de millorar les relacions i el clima a la pròpia institució i com els agents implicats en l’educació, establim rols generalitzats sense donar-nos compte.

JO RESSALTO: Alba Costa

BASSEDAS, E. et. Al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó.

- La intervenció pedagògica té la finalitat, no solament d’ajudar als centres a resoldre problemes, sinó d’intentar millorar la seva situació i el seu funcionament.

- S’ha de conèixer bé el centre, perquè les nostres propostes no estigui massa allunyades de les seves possibilitats de canvi.

- L’anàlisi institucional d’un centre es regeix per un guió dividit en quatre grans blocs: la identitat i context, estructura i funcionament, ideologia i expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica

- Hi ha diferents  tipologies de centres: piràmide eficient, melic, trineu, el padrí o campana de vidre, club d’amics, iglú, maranya, gemec, formiguer.

- Com assessors hem d’intentar que des del centre educatiu ens deixin entrar al sistema i, a traves de les intervencions definir en què es pot ajudar i en què no. Sobretot, perquè el centre educatiu ens doni la seva confiança han de veure que es respecta i s’accepta la seva dinàmica, que vegin que es manté una relació de confidencialitat, que se’ls dóna protagonisme quan s’han de plantejar objectius i, sobretot, vegin que l’assessor/a es posa al seu lloc i procura entendre la seva situació.

SANTOS, M. A (1994) Entre bastidores. Màlaga: Aljibe. Pp. 57-74

- S’ha de tenir en compte que totes les escoles tenen unes característiques comunes, però que cada escola és única i irrepetible.

- L’escola és una jerarquia, ja que està organitzada i articulada per diferents estaments amb diferents poders, tot i així, es basa en les relacions i la comunicació. Hi ha diferents jerarquies: l’epistemològica, l’avaluadora, la normativa, l’experiencial i la legal.

- Hi ha aspectes que a simple vista estan ocults. Aquests aspectes s’han de descobrir pel bon assessorament.

- S’ha de potenciar la comunicació entre tots els agents educatius per a què aquells agents que se senten poc participatius participin d’una manera més activa i hi pugui haver una millora.

"JO RESSALTO" - Ana M. Berlanga

ARTICLE 5: BASSEDAS, E (2000) L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó

- Per tal de col·laborar amb un centre cal analitzar-lo i conèixer-lo.

- La intervenció psicopedagògica s’ha de dur a terme des d’una perspectiva institucional. És a dir, col·laborar per a la millora del centre com a conjunt, tenint en compte uns determinats criteris a l'hora de seleccionar les demandes, fer propostes o decidir com planifiquem la intervenció davant d'un cas concret.

- La intervenció psicopedagògica posa èmfasi en la finalitat de la intervenció. Aquesta finalitat ha d’intentar millorar la seva situació i el seu funcionament.

- Analitzar la institució és indispensable per poder atendre les seves demandes i per poder realitzar propostes de cara a les seves necessitats. Els aspectes que s’han d’analitzar són:

·         Identitat i context: són els aspectes d'imatge exterior i pròpia del mateix sistema.

·         Estructura i funcionament: són els aspectes que l'escola estructural té en compte i els aspectes que l'escola sistèmica processal prioritza.

·         Ideologia: són els aspectes d'ideologia o de visió del món (idees, mites, política, etc.).

·         Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica: són les expectatives que té el centre en relació a la intervenció psicopedagògica de l'EAP.

- Cal tenir present les diferents tipologies de centres:

·         Piràmide eficient

·         Melic

·         Trineu

·         Padrí o campana de vidre

·         Club d'amics

·         Iglú

·         Maranya

·         Gemec

·         Formiguer

- D’altra banda, cal remarcar una sèrie de característiques personals i professionals rellevants de cara a la intervenció psicopedagògica.

·         Diferenciar l’estil personal de l’estil professional

·         L’assessor pot tenir una predisposició diferent en relació amb els centres segons el propi estil personal.

- El centre ha de veure a l’assessor com una persona que li serà útil i que no serà un element interferidor o amenaçador del seu equilibri institucional. A més, ha d’haver una relació afectiva positiva entre l’assessor i el centre.

- Per últim, s’han de donar una sèrie de condicions per tal de que es doni la intervenció des d’una perspectiva institucional. Com per exemple: El nombre de centre per professional no ha de ser superior a tres o quatre, cal disposar de temps per poder fer un bon treball d'equip que afavoreixi la construcció de noves perspectives, cal que hi hagi una flexibilitat en l'organització del temps, entre d’altres.

ARTICLE 6: SANTOS, M.A (1994): Entre bastidores

- El centre escolar és un microcosmos on es configura una xarxa de relacions interpersonals que configuren el clima de la institució.

- Les escoles es mouen entre dues realitats, és a dir, totes les escoles són iguals (són institucions heterònomes) i cada escola és única (són irrepetibles).

- Aquesta xarxa de relacions pot estudiar-se des d’una perspectiva tridimensional:

1) Pla sagital o eix cèfalo/caudal: L'escola està carregada de relacions que s'articulen sobre l'eix vertical de la jerarquia. Tipus de jerarquies:

• Jerarquia epistemològica: qui té el coneixement, imposa unes formes de relació que poden ser autoritàries.
• Jerarquia avaluadora: l’avaluació és una font de poder sobre la que no es fa la suficient èmfasi.  
• Jerarquia normativa: Les normes no estan elaborades ni estan a disposició dels alumnes.
• Jerarquia experiencial: els professors tenen una llarga experiència acumulada. Aquesta, ve donada per la edat i els dóna una superioritat difícilment discutible
• Jerarquia legal: La llei està de part de l’estament dels professors.

2) Pla antero/posterior: importen les relacions enteses com autèntiques comunicacions interpersonals.  Hi ha que estan ocultes a causa de la cultura.

3) Pla sagital o eix dret/esquerra: relacions nomotètiques i ideogràfiques.

ACTA Nº 3

Secretari/a: Ana M. Berlanga bustos	Responsable reunió: Marta Bru
Dia: 8 – 11- 2011 Lloc: Classe Durada de la reunió: 4 h.	Participants: Alba Costa Marta Bru Judith Balanyà Ana M. Berlanga
Excusats: Montse Pérez (Justificada)
Ordre del dia: -          Organitzar un rol play per al dimarts següent -          Definir el rol de cada membre del grup
Desenvolupament: A classe hem vist els diferents models d’assessorament, concretament, el model d’intervenció,  el de facilitació i el de col·laboració. Seguidament, hem escollit el tema de les noves tecnologies per dur a terme el joc de rol i ens hem unit cada dos grups per poder formar tres grups en total. Després, cada grup a acordat quin era el rol de cada membre del grup.
Acords i responsables: Cada membre del grup pel dimarts següent s’ha de preparar bé quin serà el seu rol depenent del model d’intervenció. El nostre a sigut el model d’intervenció.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta pràctica ena ha servit de molt, ja que hem sabut treballar amb 4 persones més i hem pogut posar-nos d’acord en els rols i quin tema tractaríem sobre les noves tecnologies.

JO RESSALTO- Alba Costa

ARTICLE 1: SERRAT, A. (1994). 'La dinamización de los equipos docentes.' Aula de innovación Educativa. N. 28-29, Julio – Agosto.

La necessitat de treballar en grup. Resulta molt important per fer que totes les persones estiguin implicades en el procés i que es pugui aconseguir un compromís entre tots. D’aquesta manera, cadascú aporta el millor de sí mateix i es crea un clima de treball favorable que incentivarà la motivació, la creació i la innovació del mateix.

ARTICLE 2: FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). 'Claves para la dinamización interna'. Cuadernos de Pedagogía. n. 302, Mayo

La demanda de professionals per què hi hagi assessorament. Els professionals necessiten formar-se i anar renovant els seus coneixements, l’inconvenient de tot això, és que a l’hora de dur a terme un assessorament hi ha professors que ofereixen resistència. S’han de potenciar les figures dels professionals que assumeixen treballs de canvi i d’assessorament dins del centre educatiu.

ARTICLE 3: AAVV. (1997). 'Formación en centros. Una oportunidad para la innovación'.Cuadernos de Pedagogía. n. 263, Noviembre

El projecte de formació com una oportunitat per la innovació. Aquests projectes de formació, el seu objectiu principal és introduir millores i canvis en els centres educatius.  És important centrar-se en la necessitat o necessitats que s’observin o es detectin i no només solucionar-ho com un fet puntual, sinó trobar la manera que aquesta necessitat quedi solucionada de manera global. Per tant, la formació es considera com una reflexió crítica i compartida de la pràctica docent.

ARTICLE 4: VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639)

Els rols i les actituds de l’equip. S’ha d’entendre la necessitat que hi ha en compartir les habilitats i els coneixements, i s’ha de permetre les relacions de confiança per delegar en el company una tasca i saber que complirà amb allò que se li ha proposat. Quan aquesta confiança no hi és, l’equip no és tan ferm i la feina no sortirà igual. A més, s’ha de ser flexible en els rols, no sempre s’ha de tenir el mateix rol.

ARTCLES: MARTA BRU

JO RESALTO: ARTCICLES 1, 2, 3 I 4

ARTICLE 1: SERRAT, A. (1994). 'La dinamización de los equipos docentes.' Aula de innovación Educativa. N. 28-29, Julio - Agosto
- Per què apareixen satisfactòriament i conflictes? Es mostrarà insatisfeta i presentarà situacions de conflicte quan no vegin realitzades les seves necessitats.
- Per a que no hi hagin conflicte hi ha d’haver-hi consens entre les necessitats de la persona, les del grup i les dels líders.
- Les cinc direccions motivadores (innovació, repte, èxit, reconeixement i clima afectiu) no tenen que entendre’s per separat, només arribaran a la seva màxima eficàcia quan estiguin completament integrades.

ARTICLE 2: FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). 'Claves para la dinamización interna'. Cuadernos de Pedagogía. n. 302, Mayo
- Potenciar les figures de professionals que assumeixin treballs de canvi i d’assessorament dins del centre educatiu.
- Els coordinadors d’activitats de formació i els psicopedagogs o orientadors no són considerats companys pels seus companys de feina. Els primers, introdueixen millores però no estan obligats o aconsellar en el procés. Els segons, s’espera d’ells que compleixin les seves funcions.
- Professionals amb èxit en el treball col·laboratiu: ha aprofitat el seu potencial i el dels seus companys, ha participat democràticament, s’ha implicat en l’anàlisi i critica del sistema, ha lluitat per acabar amb postures queixoses, ha promogut la innovació, s’ha esforçat en la producció de materials curriculars contextualitzats, ha procurat que les famílies participin en el procés de formació dels fills i ha donat el contingut de manera atractiva per als alumnes .

ARTICLE 3: AAVV. (1997). 'Formación en centros. Una oportunidad para la innovación'. Cuadernos de Pedagogía. n. 263, Noviembre
- El projecte de formació és una oportunitats per a introduir en l’escola millores i canvis que es creuen necessaris.És necessari que en l’inici del procés es centri en profunditzar en el problema, no en la intenció de solucionar-lo ja, sinó per a percebre’l globalment.
- El veritable èxit de la formació és que dona l’oportunitat d’un canvi professional i de la cultura de la institució.
- Hem de considerar la formació com a reflexió crítica i compartida de la pràctica docent, en les circumstàncies en les que es produeix, amb qui ho protagonitza. Ajuda a reconstruir i millorar.
- Hem de considerar l’assessorament extern com un ajuda necessària per al procés formatiu.

ARTICLE 4: VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639)
- Explicació de la diferència entre grups i equips. El grup és molt més individualista i en canvi, l’equip és tot un treball més cooperatiu. Treball grupal entre tots els membres de l’equip.
- Els rols de l’equip. L’equip, ha de tenir un membre que sapigui quan ha d’intervenir i quan ni. A més a més, els membres ha de ser susceptibles a la flexibilitat, és a dir, a canviar els rols dels membres. També, ha de treball l’autocontrol i el més important és ser hàbil en quant a proporcionar eines als membres, intenten desenvolupar les capacitats individuals de cada membre del grup.

[ JO DESTACO DELS ARTICLES LLEGITS.. . ]

JO DESTACO DELS ARTICLES EL SEGÜENT:

• La Dinamización de los Equipos Docentes  ; "Reconocer un mural de gran belleza que está colgado colgado en una clase , la intervención de un profesor que permitió proyectar luz sobre un tema confuso, el trabajo tan bien planificado de acción tutorial de nuestro centro , son ocasiones que no pueden dejarse de lado en nuestro trato diario con las personas que trabajan en nuestro entorno , independientemente del rol que se ocupe en el grupo"1 Albert Serrat.
• Claves para la dinamización interna ;  La patologización de lo cotidiano , "vida escolar se interpreta cada día más desde una óptica patológica , tanto en escuelas como en institutos [...] carga las tintas en responsabilidades y soluciones individualistas...
• Una oportunidad para la innovación ; Aprender para el problema desde otros enfoques "el desarrollo lógico de la actividad [...] problemas que están presentes en el ámbito de trabajo[...] en cualquier caso , es mejorable.
• Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden; necessidad mutua de compartir habilidades o conocimientos , relación de confianza que permita delegar en la competencia del compañero y entender que el otro cumplirá su parte...[importante entender al otro compañero como alguien que puede aportarnos cosas positivas y estimular los propios conocimientos del compañero dejando aportar sus habilidades]

JO RESSALTO - Ana Berlanga

ARTICLE 1: SERRAT, A. (1994). 'La dinamización de los equipos docentes.' Aula de innovación Educativa. N. 28-29, Julio - Agosto

1) La necessitat del treball en grup és essencial per prendre les millors decisions i aconseguir el compromís de totes les persones implicades en el procés. D’aquesta manera, es pot arribar a crear insatisfaccions si no estan satisfets amb les seves necessitats.

2) Per millorar la motivació dels docents, s’han de seguir cinc directrius, és a dir, ser innovador, tindre reptes mitjançant uns objectius, arribar a l’èxit per tal d’arribar a la satisfacció mitjançant el reconeixement dels altres i per últim obtenir un clima afectiu amb la resta de professionals.

ARTICLE 2: FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). 'Claves para la dinamización interna'. Cuadernos de Pedagogía. n. 302, Mayo

1) Els professionals necessiten “renovar-se i demanen peticions d’assessorament. D’aquesta manera, es veu reflectit un acte d’honradesa, racionalitat I ètica professional.

2) Un dels errors de corresponsabilitat en assessorament és que molts professors generin resistència. Per tal de que hi hagi un bon assessorament, no s’ha de perdre el concepte de professionalitat i el referent ideològic.

ARTICLE 3: AAVV. (1997). 'Formación en centros. Una oportunidad para la innovación'. Cuadernos de Pedagogía. n. 263, Noviembre

1) En un centre, l’assessorament s’ha de veure com un canvi positiu per dur a terme millores.

2) A la primera fase d’assessorament s’ha de veure la figura de l’assessor com una col·laboració amb el grup dintre del procés i no com a un visitant ocasional. S’ha de centrar el problema d’una manera global i, en aquest moment es veuen dificultats, sobretot en la comunicació del professorat. Així doncs, es comencen a notar les resistències que es generen. Desprès d’aquests dos passos previs, es produeix la planificació de noves experiències amb la finalitat de que el grup es decideixi per alguna de les opcions presentades. Per últim, es produeix la fase d’avaluació per tal d’avaluar el procés.

ARTICLE 4: VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639)

1) Diferenciació entre grups i equips.

2) Elements bàsics que configuren un equip són: objectius únics compartits, aportacions complementàries, planificació, mètode, regles de joc acceptades i exigides, informació i comunicació, rols complementaris, cohesió i avaluació del procés i dels resultats.

3) Diferència entre pensament únic i pensament en equip.

4) L’equip té uns rols establerts.

comentari articles by Montse:

Posteriorment a la llegida dels articles, ressalto:

1. La idea de que la millora de la motivació, ve donada pel reconeixement dels altres. I, especialment, ressaltar la idea que especifica l’autor Albert Serrat de que al nostre país no existeix una cultura del reconeixement. “[...] privamos a las personas que se lo merecen de una de las necesidades que contribuyen en más alto grado a la motivación” (Albert Serrat, 1994)

2. La idea de la integració de totes les direccions motivadores (innovació, repte, èxit, reconeixement i clima afectiu). Ressaltant també el clima afectiu , que considero que moltes vegades no es té en compte alhora de treballar en equip. “Todas las personas, al integrarse en un grupo, tienen la necesidad de estimar y ser estimados, de ser apreciados por su valor personal dejando de lado sus logros profesionales” (Albert Serrat, 1994)

3. La multiplicitat de situacions que et pots trobar en la faena d’assessorar (consens artificiosos per evitar les confrontacions, bon clima entre “colegues” per a frenar qualsevol tipus d’innovació, exclusió del assessor si intenta suggerir modificacions, “l’experticisme”, la resistència al canvi del professorat, etc..)

4. La multiplicitat de d’habilitats que ha de tenir una persona per a saber treballar en equip: do de la oportunitat (saber quan intervenir i quan no), flexibilitat (molt interessant), autocontrol, habilitat en proporcionar als altres membres del grup els rols apropiats (moltes vegades es donen rols equivocats, creant discrepàncies entre els participants). Important: “no existe un directivo ideal, simplemente porqué no puede existir, [...] se necesitaría un carácter fuerte y ser muy sensible con las personas, y así una serie de aspectos que únicamente se pueden conseguir a través de diversas de diversas personas que complementen sus roles” (Belbin, 1981). Ressalto quan l’autor proposa a l’equip i no al individu com element clau de l’èxit de l’organització

Acta núm 2.

Secretari/a: Ana M. Berlanga Bustos	Responsable reunió: Judith Balanyà
Dia: 25/10/2011 Lloc:  Classe Durada de la reunió: 4 hores	Participants: Ana M. Berlanga Bustos  Judith Balanyà
	Excusats: Marta Bru (Justificada) Alba Costa (Justificada)
Ordre del dia: -       Qüestionari sobre el treball en equip -       Avaluació inicial sobre el concepte d'assessorament i orientació -       Buidatge d'una pregunta de l'avaluació incial
Desenvolupament: Primer, hem hagut de fer de manera individual, un qüesitonari sobre el treball en equip i dir quina experiència teniem aquest. Més endavant, també hem dut a terme un qüestionari per veure quins són els nostres conceptes inicials sobre assessorament i orientació. D'aquesta manera, amb el grup, hem hagut de buidar una de les preugntes que tenia el qüestionari. En el nostre cas, només estàvem la Judith i l'Ana per buidar la pregunta set de l'avaluació.
Acords i responsables: Hem acordat que hauriem d'acabar per al dia 8 el buidatge de la preugnta 7 i fer la creació de dades en un “power point”. Per tal de presentar els resultats a la resta dels grups.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):