JO RESSALTO: Alba Costa

BASSEDAS, E. et. Al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó.

- La intervenció pedagògica té la finalitat, no solament d’ajudar als centres a resoldre problemes, sinó d’intentar millorar la seva situació i el seu funcionament.

- S’ha de conèixer bé el centre, perquè les nostres propostes no estigui massa allunyades de les seves possibilitats de canvi.

- L’anàlisi institucional d’un centre es regeix per un guió dividit en quatre grans blocs: la identitat i context, estructura i funcionament, ideologia i expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica

- Hi ha diferents  tipologies de centres: piràmide eficient, melic, trineu, el padrí o campana de vidre, club d’amics, iglú, maranya, gemec, formiguer.

- Com assessors hem d’intentar que des del centre educatiu ens deixin entrar al sistema i, a traves de les intervencions definir en què es pot ajudar i en què no. Sobretot, perquè el centre educatiu ens doni la seva confiança han de veure que es respecta i s’accepta la seva dinàmica, que vegin que es manté una relació de confidencialitat, que se’ls dóna protagonisme quan s’han de plantejar objectius i, sobretot, vegin que l’assessor/a es posa al seu lloc i procura entendre la seva situació.

SANTOS, M. A (1994) Entre bastidores. Màlaga: Aljibe. Pp. 57-74

- S’ha de tenir en compte que totes les escoles tenen unes característiques comunes, però que cada escola és única i irrepetible.

- L’escola és una jerarquia, ja que està organitzada i articulada per diferents estaments amb diferents poders, tot i així, es basa en les relacions i la comunicació. Hi ha diferents jerarquies: l’epistemològica, l’avaluadora, la normativa, l’experiencial i la legal.

- Hi ha aspectes que a simple vista estan ocults. Aquests aspectes s’han de descobrir pel bon assessorament.

- S’ha de potenciar la comunicació entre tots els agents educatius per a què aquells agents que se senten poc participatius participin d’una manera més activa i hi pugui haver una millora.