"JO RESSALTO" - Ana M. Berlanga

ARTICLE 5: BASSEDAS, E (2000) L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó

- Per tal de col·laborar amb un centre cal analitzar-lo i conèixer-lo.

- La intervenció psicopedagògica s’ha de dur a terme des d’una perspectiva institucional. És a dir, col·laborar per a la millora del centre com a conjunt, tenint en compte uns determinats criteris a l'hora de seleccionar les demandes, fer propostes o decidir com planifiquem la intervenció davant d'un cas concret.

- La intervenció psicopedagògica posa èmfasi en la finalitat de la intervenció. Aquesta finalitat ha d’intentar millorar la seva situació i el seu funcionament.

- Analitzar la institució és indispensable per poder atendre les seves demandes i per poder realitzar propostes de cara a les seves necessitats. Els aspectes que s’han d’analitzar són:

·         Identitat i context: són els aspectes d'imatge exterior i pròpia del mateix sistema.

·         Estructura i funcionament: són els aspectes que l'escola estructural té en compte i els aspectes que l'escola sistèmica processal prioritza.

·         Ideologia: són els aspectes d'ideologia o de visió del món (idees, mites, política, etc.).

·         Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica: són les expectatives que té el centre en relació a la intervenció psicopedagògica de l'EAP.

- Cal tenir present les diferents tipologies de centres:

·         Piràmide eficient

·         Melic

·         Trineu

·         Padrí o campana de vidre

·         Club d'amics

·         Iglú

·         Maranya

·         Gemec

·         Formiguer

- D’altra banda, cal remarcar una sèrie de característiques personals i professionals rellevants de cara a la intervenció psicopedagògica.

·         Diferenciar l’estil personal de l’estil professional

·         L’assessor pot tenir una predisposició diferent en relació amb els centres segons el propi estil personal.

- El centre ha de veure a l’assessor com una persona que li serà útil i que no serà un element interferidor o amenaçador del seu equilibri institucional. A més, ha d’haver una relació afectiva positiva entre l’assessor i el centre.

- Per últim, s’han de donar una sèrie de condicions per tal de que es doni la intervenció des d’una perspectiva institucional. Com per exemple: El nombre de centre per professional no ha de ser superior a tres o quatre, cal disposar de temps per poder fer un bon treball d'equip que afavoreixi la construcció de noves perspectives, cal que hi hagi una flexibilitat en l'organització del temps, entre d’altres.

ARTICLE 6: SANTOS, M.A (1994): Entre bastidores

- El centre escolar és un microcosmos on es configura una xarxa de relacions interpersonals que configuren el clima de la institució.

- Les escoles es mouen entre dues realitats, és a dir, totes les escoles són iguals (són institucions heterònomes) i cada escola és única (són irrepetibles).

- Aquesta xarxa de relacions pot estudiar-se des d’una perspectiva tridimensional:

1) Pla sagital o eix cèfalo/caudal: L'escola està carregada de relacions que s'articulen sobre l'eix vertical de la jerarquia. Tipus de jerarquies:

• Jerarquia epistemològica: qui té el coneixement, imposa unes formes de relació que poden ser autoritàries.
• Jerarquia avaluadora: l’avaluació és una font de poder sobre la que no es fa la suficient èmfasi.  
• Jerarquia normativa: Les normes no estan elaborades ni estan a disposició dels alumnes.
• Jerarquia experiencial: els professors tenen una llarga experiència acumulada. Aquesta, ve donada per la edat i els dóna una superioritat difícilment discutible
• Jerarquia legal: La llei està de part de l’estament dels professors.

2) Pla antero/posterior: importen les relacions enteses com autèntiques comunicacions interpersonals.  Hi ha que estan ocultes a causa de la cultura.

3) Pla sagital o eix dret/esquerra: relacions nomotètiques i ideogràfiques.