Després de llegir els articles ressalto: (by Montse Pérez)
BASSEDAS, E. (2000); L’assessorament psicopedagògic a Catalunya. Barcelona. Ed. Graó
Del primer article, l’assessorament psicopedagògic a Catalunya, ressalto la importància de la intervenció psicopedagògica que es fan als centres. M’ha resultat molt interessant l’article, he après la multiplicitat de factors que s’han de tenir en conte alhora de fer l’assessorament, des de conèixer al centre fins a arribar a estudiar profundament la seva situació i necessitat. M’han resultat molt eficaços els passos que citen per a fer un anàlisi institucional (des d’estudiar el context, l’estructura i funcionament fins a estudiar el tipus d’expectatives que té el centre amb la intervenció psicopedagògica).
Com a curiositat, m’ha captivat molt l’atenció la part en que els autors fan referència a la tipologia de Centres, ja que actualment treballo en un centre d’Educació Secundària com a educadora d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial, i m’ha semblat poder identificar la tipologia del nostre centre en concret. Realment fantàstic les metàfores que proposen per aquestes tipologies perquè efectivament ajuda molt a la comprensió i contextualització.
Pel que fa a la tasca de l’assessor en aquest àmbit d’intervenció, la considero imprescindible i realment necessària, és més, personalment els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica en tot moment són equips que han respòs molt eficaçment a les nostres demandes. Un cas particular que ens va passar el curs passat va ser que a l’inici de curs, ens van arribar tres tipologies d’alumnat amb unes característiques i necessitats molt diferents a les que solem rebre a la nostra USEE (almenys des de la creació de les aules, ja farà 8 anys i des de la meva petita experiència de tres cursos anteriors).
Les pedagogues, psicopedagogues i educadores que formen el nostre departament, vam intentar abordar els cassos de la millor manera que crèiem. Al començar el curs, vam pensar que tot i anar “malament” fóra “l’adaptació” la que ens posava moltes barreres (ja que aquests nens provenien tots de la primària). En continuar les setmanes, la situació a classe era insostenible i vam adonar-nos que ja el motiu no era “l’adaptació” sinó que n’era un altre.
Jo personalment em vaig angoixar molt (per no tenir la suficientment experiència i no saber-ho fer) i ho vaig anar a parlar amb les meves companyes. Em vaig adonar que totes elles compartien aquest mateix estat.
No va passar més d’una setmana que el centre, com a centre, es va preocupar i mobilitzar per a resoldre aquesta situació. Vam fer una crida a l’EAP i realment van fer un seguiment del cas exhaustiu i integral de tot “allò que ens preocupava”. Van fer un procés, treballant conjuntament amb el nostre departament i amb altres equips específics (CSMIJ, Serveis Socials, etc,). Entre moltes de les seves actuacions, van fer una revaloració de tots els dictàmens dels nens, coordinant-se amb equips que treballaven amb les famílies (ja que en un dels nens, la seva conducta variava d’un extrem a l’altre, i s’estudiava la possibilitat de que els pares haguessin deixat de donar-li al nen, la medicació habitual que necessitava).
Finalment van reubicar aquests nens en centres més especialitzats que poguessin atendre les seves necessitats de manera més especialitzada. Però mentre es tramitaven tots els papers, des de l’EAP ens van assessorar i donar una pauta excel·lent d’intervenció que va ajudar a millorar la situació.
Crec que realment aquests serveis responen molt bé a les demandes de les institucions. Almenys pel que fa al nostre cas particular, per això quan vaig llegir l’article, vaig pensar que era una gran llàstima quan les persones que treballen en aquests EAP’s asseguren que l’assessor d’EAP algunes de les vegades es troba amb centres que no estan oberts a la seva col·laboració o que simplement no estan receptius al seu assessorament. Aquestes és un dels reptes de l’educació, canviar moltes de les concepcions sobre aspectes que són plenament útils i necessaris i que en molts dels casos es contemplen com a elements interferidors o amenaçadors.
SANTOS, M. A (1194): Entre bastidores (cap.4)
De l’article de Santos, destaco els principis que s’han de considerar abans de començar a parlar del clima de la institució. És importantíssim que considerar i saber diferenciar totes les escoles com a escoles úniques i iguals.
Destacar la importància de la comunicació a les escoles i a totes les institucions educatives. “la importancia de la comunicación es decisiva en el ámbito de la educación”. “No hay otro concepto más identificable que el de comunicación”
M’ha significat un aprenentatge les jerarquies generalitzades que existeixen a les institucions i els plànols d’actuació d’aquestes. També destacar per acabar les indicacions de millorar les relacions i el clima a la pròpia institució i com els agents implicats en l’educació, establim rols generalitzats sense donar-nos compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada