Posteriorment a la llegida dels articles, ressalto:
1. La idea de que la millora de la motivació, ve donada pel reconeixement dels altres. I, especialment, ressaltar la idea que especifica l’autor Albert Serrat de que al nostre país no existeix una cultura del reconeixement. “[...] privamos a las personas que se lo merecen de una de las necesidades que contribuyen en más alto grado a la motivación” (Albert Serrat, 1994)
2. La idea de la integració de totes les direccions motivadores (innovació, repte, èxit, reconeixement i clima afectiu). Ressaltant també el clima afectiu , que considero que moltes vegades no es té en compte alhora de treballar en equip. “Todas las personas, al integrarse en un grupo, tienen la necesidad de estimar y ser estimados, de ser apreciados por su valor personal dejando de lado sus logros profesionales” (Albert Serrat, 1994)
3. La multiplicitat de situacions que et pots trobar en la faena d’assessorar (consens artificiosos per evitar les confrontacions, bon clima entre “colegues” per a frenar qualsevol tipus d’innovació, exclusió del assessor si intenta suggerir modificacions, “l’experticisme”, la resistència al canvi del professorat, etc..)
4. La multiplicitat de d’habilitats que ha de tenir una persona per a saber treballar en equip: do de la oportunitat (saber quan intervenir i quan no), flexibilitat (molt interessant), autocontrol, habilitat en proporcionar als altres membres del grup els rols apropiats (moltes vegades es donen rols equivocats, creant discrepàncies entre els participants). Important: “no existe un directivo ideal, simplemente porqué no puede existir, [...] se necesitaría un carácter fuerte y ser muy sensible con las personas, y así una serie de aspectos que únicamente se pueden conseguir a través de diversas de diversas personas que complementen sus roles” (Belbin, 1981). Ressalto quan l’autor proposa a l’equip i no al individu com element clau de l’èxit de l’organització
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada