JO RESALTO: ARTCICLES 1, 2, 3 I 4
ARTICLE 1: SERRAT, A. (1994). 'La dinamización de los equipos docentes.' Aula de innovación Educativa. N. 28-29, Julio - Agosto
- Per què apareixen satisfactòriament i conflictes? Es mostrarà insatisfeta i presentarà situacions de conflicte quan no vegin realitzades les seves necessitats.
- Per a que no hi hagin conflicte hi ha d’haver-hi consens entre les necessitats de la persona, les del grup i les dels líders.
- Les cinc direccions motivadores (innovació, repte, èxit, reconeixement i clima afectiu) no tenen que entendre’s per separat, només arribaran a la seva màxima eficàcia quan estiguin completament integrades.
ARTICLE 2: FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). 'Claves para la dinamización interna'. Cuadernos de Pedagogía. n. 302, Mayo
- Potenciar les figures de professionals que assumeixin treballs de canvi i d’assessorament dins del centre educatiu.
- Els coordinadors d’activitats de formació i els psicopedagogs o orientadors no són considerats companys pels seus companys de feina. Els primers, introdueixen millores però no estan obligats o aconsellar en el procés. Els segons, s’espera d’ells que compleixin les seves funcions.
- Professionals amb èxit en el treball col·laboratiu: ha aprofitat el seu potencial i el dels seus companys, ha participat democràticament, s’ha implicat en l’anàlisi i critica del sistema, ha lluitat per acabar amb postures queixoses, ha promogut la innovació, s’ha esforçat en la producció de materials curriculars contextualitzats, ha procurat que les famílies participin en el procés de formació dels fills i ha donat el contingut de manera atractiva per als alumnes .
ARTICLE 3: AAVV. (1997). 'Formación en centros. Una oportunidad para la innovación'. Cuadernos de Pedagogía. n. 263, Noviembre
- El projecte de formació és una oportunitats per a introduir en l’escola millores i canvis que es creuen necessaris.És necessari que en l’inici del procés es centri en profunditzar en el problema, no en la intenció de solucionar-lo ja, sinó per a percebre’l globalment.
- El veritable èxit de la formació és que dona l’oportunitat d’un canvi professional i de la cultura de la institució.
- Hem de considerar la formació com a reflexió crítica i compartida de la pràctica docent, en les circumstàncies en les que es produeix, amb qui ho protagonitza. Ajuda a reconstruir i millorar.
- Hem de considerar l’assessorament extern com un ajuda necessària per al procés formatiu.
ARTICLE 4: VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639)
- Explicació de la diferència entre grups i equips. El grup és molt més individualista i en canvi, l’equip és tot un treball més cooperatiu. Treball grupal entre tots els membres de l’equip.
- Els rols de l’equip. L’equip, ha de tenir un membre que sapigui quan ha d’intervenir i quan ni. A més a més, els membres ha de ser susceptibles a la flexibilitat, és a dir, a canviar els rols dels membres. També, ha de treball l’autocontrol i el més important és ser hàbil en quant a proporcionar eines als membres, intenten desenvolupar les capacitats individuals de cada membre del grup.
- Per què apareixen satisfactòriament i conflictes? Es mostrarà insatisfeta i presentarà situacions de conflicte quan no vegin realitzades les seves necessitats.
- Per a que no hi hagin conflicte hi ha d’haver-hi consens entre les necessitats de la persona, les del grup i les dels líders.
- Les cinc direccions motivadores (innovació, repte, èxit, reconeixement i clima afectiu) no tenen que entendre’s per separat, només arribaran a la seva màxima eficàcia quan estiguin completament integrades.
ARTICLE 2: FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). 'Claves para la dinamización interna'. Cuadernos de Pedagogía. n. 302, Mayo
- Potenciar les figures de professionals que assumeixin treballs de canvi i d’assessorament dins del centre educatiu.
- Els coordinadors d’activitats de formació i els psicopedagogs o orientadors no són considerats companys pels seus companys de feina. Els primers, introdueixen millores però no estan obligats o aconsellar en el procés. Els segons, s’espera d’ells que compleixin les seves funcions.
- Professionals amb èxit en el treball col·laboratiu: ha aprofitat el seu potencial i el dels seus companys, ha participat democràticament, s’ha implicat en l’anàlisi i critica del sistema, ha lluitat per acabar amb postures queixoses, ha promogut la innovació, s’ha esforçat en la producció de materials curriculars contextualitzats, ha procurat que les famílies participin en el procés de formació dels fills i ha donat el contingut de manera atractiva per als alumnes .
ARTICLE 3: AAVV. (1997). 'Formación en centros. Una oportunidad para la innovación'. Cuadernos de Pedagogía. n. 263, Noviembre
- El projecte de formació és una oportunitats per a introduir en l’escola millores i canvis que es creuen necessaris.És necessari que en l’inici del procés es centri en profunditzar en el problema, no en la intenció de solucionar-lo ja, sinó per a percebre’l globalment.
- El veritable èxit de la formació és que dona l’oportunitat d’un canvi professional i de la cultura de la institució.
- Hem de considerar la formació com a reflexió crítica i compartida de la pràctica docent, en les circumstàncies en les que es produeix, amb qui ho protagonitza. Ajuda a reconstruir i millorar.
- Hem de considerar l’assessorament extern com un ajuda necessària per al procés formatiu.
ARTICLE 4: VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639)
- Explicació de la diferència entre grups i equips. El grup és molt més individualista i en canvi, l’equip és tot un treball més cooperatiu. Treball grupal entre tots els membres de l’equip.
- Els rols de l’equip. L’equip, ha de tenir un membre que sapigui quan ha d’intervenir i quan ni. A més a més, els membres ha de ser susceptibles a la flexibilitat, és a dir, a canviar els rols dels membres. També, ha de treball l’autocontrol i el més important és ser hàbil en quant a proporcionar eines als membres, intenten desenvolupar les capacitats individuals de cada membre del grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada